“Encara em queden operacions, com una a l'espatlla esquerra”

Ara mateix estic a Capbreton, a França, en un centre de recuperació,que està genial on tot el dia treballo per millorar. L’horari que tinc és de vuit a dos quarts de sis amb descans per dinar, però és molt efectiu perquè tot el dia estàs concentrat en la lesió i no t’has de preocupar de res més.

Quin és el seu dia a dia?

Al matí faig entrenament de músculs, després exercicis amb el fisioterapeuta, posteriorment vaig cap a les sessions de piscina, on realitzo diferents activitats i dino. Mentre que a la tarda ve un doctor que m’ajuda amb els moviments, seguidament torna el físio, físic i finalment mitja hora de relaxació amb aigua freda i calenta i massatge.

Amb què són més estrictes?

Amb els horaris, toca dormir d’hora i vull aprofitar les dues setmanes complint. El cirurgià em va comentar que l’ideal seria estar-m’hi un mes, malgrat que en ser andorrà i no francès el preu és elevat i amb l’assegurança ja em passava del límit.

Fa dos mesos l’estaven operant. Com li va anar?

Realment bé! No vaig patir cap dolor, tot i que em van dir que és un pèl dolorosa, però a mi ni em van haver de receptar pastilles.

Va trigar a prendre la decisió.

No volia fer el pas, pensava que estava bé, però no vaig tenir més remei perquè se’m va tornar a dislocar un dia entrenant.

Quantes vegades s’ha vist obligat a passar pel quiròfan?

Fins a sis i encara me’n queden (riu). Em van mirar amb deteniment l’espatlla esquerra i també s’ha d’operar.

I què té plantejat fer?

És cert que no està en ordre, però de moment no tinc pensat que m’intervinguin. Els vaig dir que no tornaria, arran que actualment puc fer de tot, no em fa gaire mal i ja hi passaré en cas que em torni a sortir i sigui obligatori, encara que insisteixo que puc aguantar el curs.

Entenc que no és greu?

Exacte. Em van explicar que era una espatlla que s’hauria d’operar. El que importa és que no em condicionarà sobre el paper, tampoc hi ha res planificat. No obstant això, em van recomanar que quan acabés la temporada tornés a visitar els metges perquè m’operessin i així pogués treure-m’ho de sobre. En qualsevol cas, és un tema complicat i no ho tinc pas en ment.

Quin mes té previst tornar?

Em van augurar que potser al setembre ja podria, però crec que l’aprofitaré per posar-me en forma correctament. Així que més o menys a l’octubre. Fins al sisè mes, que en aquest cas és el desembre, l’articulació està tova, encara que no m’ho sembli, per la qual cosa personalment no em serveix de res anar aviat a la neu amb dubtes i inseguretat.

Alguna novetat si més no de cara a la pretemporada?

Canvio de marca de taules i el que pretenc és adaptar-me a aquestes noves eines, a la situació i anar veient com es desenvolupa la meva rutina. Marcar-me objectius no serveix de res, ja que no sé en quin punt estaré ni com em trobaré.

Sap de sobres que el 2018 serà any olímpic.

M’agradaria poder fer medalla, encara que si començo a pensar en aquestes coses em creo un estrès que no em cal. L’important és agafar la taula com abans millor i tornar a guanyar la sensació i nivell que tenia fa dos anys sense molèsties.

No vull pressionar-lo, però hi ha esperances reals en vostè.

Sé que soc l’únic andorrà que ha fet un podi en Copa del Món en un esport olímpic. Primer confio que soc capaç de classificar-me pel meu somni. Lluitaré!