Milers de persones omplen Grau Roig per l'Spartan Race

La disminució de les temperatures durant les últimes hores i la neu que va caure la matinada de divendres van fer l’Spartan encara més dura. No obstant això, el participant VIP Sergio Verdasco, guanyador de la primera edició del programa de televisió Ninja Warrior, va explicar que “hi ha hagut trams que hi havia aigua que l’organització ha eliminat de l’itinerari per prevenció i només n’hi havia un en el qual et mullaves realment poc”. A més, hi va afegir que “els professionals sí que han sortit amb fred a les primeres rondes, però a mesura que han passat les hores ha aparegut el sol i se’ns ha presentat una situació immillorable per gaudir”. Verdasco, escalador professional per Espanya, va voler comentar que “Andorra m’ha encantat, m’ha semblat un indret preciós. La mires des de qualsevol lloc i és un quadre, maquíssima. Tinc pendent venir a escalar, esquiar i tornar a l’Spartan Race en elit”.

No només ell es va quedar captivat amb el Principat, sinó els més de 4.600 esportistes –de 60 països diferents–, els seus acompanyants i curiosos que van gaudir de l’esdeveniment esportiu més important d’Andorra quant a nombre d’inscrits, i que avui abaixarà el teló amb la novetat del certamen europeu per equips i posteriorment la súper per als amateurs que guardin forces. El cònsol major de la parròquia encampadana, Jordi Torres, era conscient que Encamp enamoraria Esparta i per aquest motiu va assenyalar a la prèvia que “vam apostar per això i la nostra voluntat no és que s’acabi en aquest punt. Volem continuar sent l’epicentre per celebrar aquestes proves i entenem que la implicació no només ha de ser del comú, sinó del Govern, i em consta que serà així”.

ENTREVISTA

David Latorre, Participant invident a l’Spartan

“En creuar la meta m’he posat a plorar”

Com s’ha trobat durant l’Spartan Race?

Ha anat tot molt bé i l’he pogut acabar, tal com m’havia proposat. L’arribada ha estat força emocionant, en creuar la meta m’he posat a plorar i no em sortien les paraules.

Quant ha trigat?

He sortit pels volts de tres quarts de dues i he finalitzat a un quart i cinc de cinc. Aproximadament unes dues hores i mitja.

Què és el que més li ha costat?

Sobretot les pujades, perquè són cinc quilòmetres amunt i avall, però el meu físic ha aguantat sense cap problema. També gràcies a les tres persones que m’acompanyaven fent de guies.

I el que menys o el que més li ha agradat?

Els obstacles, ja que han estat bastant treballats, la fantàstica organització i després la germanor que s’hi respira. Tothom m’ha ajudat i animat.

El fred li ha costat de pair?

En feia una mica, però a mi personalment m’ha respectat el temps, arran que ha començat a nevar quan ja havia acabat, a dos quarts.

S’hi tornarà a animar?

Ara mateix no puc respondre (riu). Estic baldat.