Resident olímpic

El debut en categoria sènior va ser a la UE Sant Andreu, a la segona divisió B espanyola, on només va estar-hi una temporada perquè l’Alabès va fixar-se en ell. L’aventura a Vitòria va ser efímera i va tornar a un dels clubs potents del futbol català del moment, l’UDA Gramenet. Després de dues temporades va canviar de club i ja va entrar al futbol professional al Mèrida.

La bona campanya feta a Extremadura va fer que el Vila-real el fitxés per jugar a primera divisió, però abans de debutar amb el conjunt groguet va tenir un final d’estiu mogut, ja que va ser un dels convocats per Iñaki Sáez per defensar els colors d’Espanya als Jocs Olímpics de Sydney. El defensor va disputar tres partits, i va endur-se la medalla de plata després de caure a la final per penals contra Camerun, amb Samuel Eto’o, entre d’altres, a les seves files. Després de les Olimpíades va arribar el debut a primera amb el Vila-real, on va convertir-se en titular indiscutible a la rereguarda, i un dels jugadors més prometedors del futbol espanyol. Aquesta qualitat li va valer el premi de debutar amb la selecció espanyola absoluta en un matx amistós a Birmingham contra Anglaterra, que va acabar 3-0.

Més de 16 anys després d’aquella experiència, Unai Vergara ho rememora i admet que “llavors no ho valorava tant com ara, va ser la millor època de la meva vida. Quan eres futbolista en actiu no t’adonaves i no eres conscient”. Però just en el seu moment més òptim, una setmana després d’estrenar-se amb la Roja va patir una greu lesió en un duel al Madrigal contra el Màlaga que va significar l’inici del fi de la seva car­rera futbolística, sobre aquell episodi diu que “la vida d’un esportista és una de normal comprimida en deu anys, i jo em sento un privilegiat. Un moment com aquell de la lesió t’ajuda a valorar les coses d’aquesta vida”. Va jugar un parell de temporades més al club de Castelló, però a causa dels problemes físics ja no va tornar a ser el mateix d’abans. Encara va disputar un altre curs a la màxima categoria a les files de l’Albacete, i després va marxar al Lleida i el Gavà (2a B), on va retirar-se com a professional als 31 anys.

I ja com a exfutbolista, va iniciar la seva nova vida en una agència de representació d’esportistes, Promoesport. Tot i haver-se examinat i aprovat els dos primers nivells d’entrenador, admet que “no m’hi veia, és molt sacrificat i no em satisfeia”. Però ell volia seguir lligat al món de l’esport rei i va optar per la representació: “sempre havia tingut una relació excel·lent amb el meu agent, i jo volia continuar vinculat al futbol i creia que podia aportar la meva experiència als jugadors”.

Promoesport té jugadors a diverses lligues, com l’anglesa, o l’espa-nyola, i de fet, Unai Vergara ha estat aquesta mateixa setmana a la Corunya, ja que diversos futbolistes del Deportivo pertanyen a l’agència on treballa, on també hi ha Aleix Vidal, del Barça, Iago Aspas, del Celta, o Eric Bailly del Manchester United. L’oficina de representació portava uns cinc anys al Principat, i a causa d’algunes reorganitzacions li va ar-ribar la possibilitat a Vergara de venir-hi fa un any. “Em venia de gust un canvi d’aires, ara estic totalment adaptat al país, i la gent és molt agradable.” Per a Vergara, el país no era nou, ja que “m’havia tocat fer la carretera del llac d’Engolasters unes quantes vegades quan fèiem aquí la pretemporada amb la Gramenet”, reconeix entre somriures.