MVP forjat a Andorra

Va arribar al Barça la temporada 2016-2017 procedent del MoraBanc Andorra, on va començar a jugar al bàsquet, un esport que té a la sang, ja que el pare és l’exjugador Mauro Ganal, vinculat durant molts anys a l’esport al país. Ganal recorda com va ser l’inici del seu fill: “Quan era petit, en Jaume Tomàs [director tècnic de la Federació Andorrana de Bàsquet] sempre li preguntava quan començaria a entrenar amb nosaltres, però l’Aaron era molt tímid i no contestava, fins que després es va interessar, em preguntava coses a mi sobre el bàsquet i va començar a jugar.”

Al MoraBanc Andorra ja destacava i això el va portar a la selecció catalana mini, amb la qual es va proclamar subcampió d’Espanya, i al final d’aquell curs va fitxar per l’equip blaugrana. L’inici va ser difícil, amb els pares del jove Ganal a Andorra i ell vivint a la Ciutat Comtal amb familiars. “El primer any a Barcelona estava trist i no s’acabava d’adaptar bé, però a mitjan temporada tot va canviar. Vaig preguntar-li si volia tornar i va dir-me que ja estava bé, que aguantaria fins a final de temporada i depenent de si sortia bé o no tornaria a Andorra”. En aquest segon curs a can Barça tot ha canviat. Ara viu a la Masia amb altres joves promeses del món de l’esport, centrat en els estudis i la competició i aïllat d’altres coses. Aquests últims mesos “s’ha tornat més responsable”, admet el pare.

L’any passat ja va disputar la fase prèvia de la Minicopa amb el Barça, però en aquella ocasió s’enfrontava a jugadors un any més grans que ell i no va destacar tant com el cap de setmana passat, quan el seu nom va saltar a la primera línia per les actuacions contra el Betis (24 punts i 4 rebots), Burgos (18 punts i 8 rebots) i Tenerife (26 punts i 6 rebots). Aquestes xifres van proporcionar-li el guardó de millor jugador del torneig disputat a València, motiu d’orgull per al pare, que ho va veure des de la grada de l’Alqueria del Basket. “Quan vaig escoltar el seu nom com a millor jugador em vaig emocionar i em vaig posar a plorar, la veritat és que no m’ho esperava.”

Aaron Ganal toca de peus a terra però també és ambiciós. En un dels múltiples tornejos jugats amb la samarreta blaugrana va dir-li al seu pare: “Papa, he de treballar, treballar i treballar, a veure si algun dia aconsegueixo ser MVP.” “Ostres, sí que apunta alt, vaig pensar”, recorda Mauro Ganal, que hi va afegir que “a Espanya hi ha nois molt bons i en aquesta Minicopa hi havia 16 equips de 12 jugadors. Quan el vaig veure amb el trofeu de millor jugador del torneig a més de plorar vaig pensar: ‘Uau!’”.

Però no tot ha estat sempre tan bonic i Ganal també explica que un dels primers records que va tenir en veure el seu fill premiat va ser el sacrifici que havien de fer tots dos quan el convocaven a entrenar amb la selecció catalana mini: llevar-se a les quatre de la matinada, preparar l’esmorzar i recórrer uns quants quilòmetres fins a Barcelona per car­retera, “molts cops amb boira”.

Entre els noms que han rebut l’MVP a la Minicopa destaquen els de Ricky Rubio o Luka Doncic, però el pare no vol llençar les campanes al vol. “És difícil de dir on pot arribar, l’important és que gaudeixi perquè encara és un nen. Crec que si segueix jugant com ara arribarà fins a júnior i després ja ho veurem, però serà important que creixi”, va dir entre riures Mauro Ganal. Però si hi ha una cosa que té clara el progenitor és que no ha de deixar de banda els estudis: “Ha de seguir perquè mai se sap què pot passar. És difícil compaginar-ho, però s’ha de fer.”