“Si m'hagués d'emmirallar en algú seria en el 'Purito'”

Per què va decidir viure aquí?

Hi tinc família i feia temps que venia. Amb 18 anys vaig començar en el ciclisme, i als 19 ja venia a fer concentracions en alçada. Passava gairebé dos mesos l’any a Andorra i no hi venia més perquè no tenia cap lloc per estar. Estava cansat de la Costa Brava i el Dan Martin em va comentar que va notar moltíssim la millora a la muntanya i vaig pensar a provar-ho.

Als ciclistes els tira el país.

Sobretot pel terreny tan dur, que no pots trobar a altres llocs, i realment mai m’he topat amb un lloc tan idíl·lic. M’agrada poder fer quatre o cinc hores de bicicleta sense haver-me de moure, és a dir, per la Rabassa, els Cortals d’Encamp i Ordino. Soc un cor­redor escalador o enfocat a les grans voltes, així que si fos esprintador no seria l’indret ideal.

Com és el seu dia a dia?

Em llevo aviat i faig l’entrenament que em toqui. A la tarda m’agrada passejar, preparar-me físicament, i fer una mica de vida social, com ara sopar a fora. La vida d’un ciclista es tracta d’entrenar i descansar, és ben senzilla. Quan estava a Sabadell, sempre tenia algun amic per quedar, en canvi aquí estic més en mode desconnexió.

Després de conèixer-la a fons, què li sembla Andorra?

És fantàstica, ja que és força segura, petita i no hi ha gens de massificació, per exemple a Sabadell hi ha uns 200.000 habitants i el contrast es nota. A més, els darrers anys des del Govern s’ha treballat en el ciclisme i el cicloturisme.

En quin sentit ho ha notat més?

Recordo que abans anaves a qualsevol port i no hi havia cap indicació com ara, que la pots veure a cada quilòmetre. Des que va venir el Purito s’ha vist que el ciclisme pot ser una eina important per al país. S’aprecia el ciclisme d’una manera especial.

Quina relació té amb el ‘Purito’ Rodríguez?

El vaig conèixer l’any 2009 i em va donar suport en el meu pas a professional. Va ser importantíssim als inicis, ja que em va donar bons consells i va parlar força bé de mi, fet que em va ajudar a obrir-me portes. Abans de conèixer-lo ja era un ciclista de referència, recordo un dia que estava entrenant i em va avançar pujant un port. A una agenda anotava els quilòmetres que feia cada dia, i aquell dia vaig anotar, sorprès, que m’havia avançat el Purito.

Què significa per a vostè fitxar pel millor equip del món?

Era un pas necessari. Si hagués estat un esprintador i m’hagués, quedat al Quick Step hauria estat una possibilitat molt bona. Ara bé, sent-ne un de voltes per etapes i volent millorar en aquest ter­reny, l’Sky era la millor opció. M’havia cridat l’atenció, portava temps mirant-lo des de fora, i dins de les ofertes que tenia va ser fàcil decidir-me per ells.

Per a aquesta campanya, què li han demanat?

D’una banda, que quan coincideixi amb ciclistes com Froome al Giro d’Itàlia, aprengui d’ell i estigui al seu costat a la muntanya per ajudar-lo a assolir els seus objectius. I per l’altra, que a cites com la Vuelta a Espanya o a la París-Niça faci més de cara a mi mateix.

Com és compartir conjunt amb un dels millors de la història com és Chris Froome?

Crida una mica l’atenció, ja que tot el palmarès que té imposa respecte. Havia coincidit amb ell a les concentracions i és una persona molt senzilla. Però no és el mateix que viure’l en plena competició com fa uns dies a la Vuelta a Andalusia. Va suposar una experiència maca, anirem reforçant aquesta confiança i podré aprendre més d’aquest gran corredor.

Creu que la situació personal de Froome pot afectar-los? Noten una mica d’incertesa?

No ho crec. Si mires els resultats de l’Sky en el que portem de curs, són quasi immillorables, amb deu victòries amb corredors diferents. Hem començat molt bé i en aquest aspecte estem tranquils. Més que afectar o no, no fa gràcia veure tot el que hi ha al voltant, sempre amb les mateixes preguntes.

I personalment?

No m’afecta gaire, tot i que sí veia que per al Chris no és maco que tothom t’assenyali dient que no hauries d’estar cor­rent. El que sí que tenim clar és que volem que això acabi enllestint-se al més aviat possible, que es doni una resolució i que puguem passar pàgina i centrar-nos en els objectius.

Hi ha una fornada de joves com vostè, Marc Soler o Enric Mas, a qui se’ls posa l’etiqueta d’“el nou Contador”. Pressió?

No. No es pot comparar ningú amb Alberto Contador, perquè només n’hi ha hagut un. A més, al final, el que somia un ciclista, o almenys jo, és esdevenir la millor versió d’un mateix. Si m’hagués d’emmirallar en algú seria en el Purito, que va esclatar més tard i fins que no va complir els 30 no va demostrar que tenia nivell per estar entre els millors del món.