“Aquesta és la temporada que he patit més”

Està satisfet amb la seva primera temporada al circuit de Copa del Món?

Francament m’esperava més, sobretot en Copa del Món, on no han acabat de sortir les coses com esperàvem a principi de temporada.

Què és el que li ha faltat?

No ho sé ben bé. Per exemple, en estil clàssic no m’he trobat còmode, i aspiràvem a més quant a resultats. En la Copa d’Europa crec que hem estat bé, menys l’última a Baqueira-Beret, que ja vaig arribar una mica massa cansat. A part d’això, estic content amb les Copes d’Europa que he fet.

Amb quina cursa de la temporada es queda?

Com a resultat, amb el cap de setmana de Copa d’Europa a Campra, Suïssa, que vaig fer un segon i tercer lloc. Després també la de les finals a Baqueira, no pels resultats, sinó per com arribava, estic content de la lluita que vaig donar.

Els Jocs Olímpics han fet que sigui un curs un pèl més satisfactori per a vostè?

Als Jocs ens esperàvem anar millor i potser on va anar més bé va ser on menys esperances teníem perquè teòricament hi ha més especialistes en una cursa de 15 quilòmetres. Allà no teníem tantes opcions de fer resultat i va ser on ho vam fer millor, així que content per aquesta cursa i una mica decebut per les altres dues.

Tornar a fer el circuit de Copa d’Europa és una opció?

No ho sé. Depèn de com estem a la pretemporada, si veiem que ens falta anirem al circuit on ens vagi millor. Ara és molt aviat per dir-ho i suposo que cap al setembre veurem com estem, ja haurem fet els testos de cada any, i podrem saber on serem.

Quin ha de ser el pas a seguir de cara al proper curs?

Tot just ha acabat la temporada. Ja he mirat algun objectiu que ens hem de marcar com a coses a millorar, però sobretot seria trobar-me còmode amb els esquís que en clàssic, cosa que he trobat a faltar aquest any.

Quan creu que pot agafar el seu màxim punt de forma?

És molt difícil saber-ho. Hi ha fórmules que diuen que el punt més alt dels corredors de fons es mouria en la franja d’edat que va dels 26 i 30 anys, però hi ha gent que despunta molt jove i d’altres en canvi que necessiten més rodatge i que triguen més. Això ja ho veurem i depèn suposo també com estiguem de motivació i com treballem.

Hi ha hagut moments durant el curs que l’ha superat el cansament?

Clarament, aquesta és la temporada que he patit més. Ara he estat parat uns dies perquè m’he posat malalt. Tornant dels Jocs, vaig fer la cursa de 50 quilòmetres a Noruega, em vaig posar malalt i a partir d’allà no vaig aixecar el cap.

Encara sort que ja s’ha acabat la temporada...

Sí. La trobo a faltar ja, però realment per com estava és millor que s’hagi acabat. A diferència d’altres anys, que sempre se’m fa llarga, aquest any se m’ha fet curta, però a la vegada he arribat més cansat que mai.

Com es pren això de ser un referent amb només 21 anys per als més joves que fan fons?

Bé. Intento estar per a les persones del club també i ajudar-los amb tot el que necessitin. És un orgull que et prenguin com a referent, tot i que no estan lluny del meu nivell. Sí que encara els queda alguns anys, però jo vaig començar igual que ells amb un nivell similar, fent el mateix, així que estic content.

Com és que hi ha tanta diferència entre la Copa d’Europa i la Copa del Món?

Primer de tot, els circuits m’agraden bastant més els de Copa d’Europa perquè tenen més baixades tècniques i tots van molt agressius. A Copa del Món evidentment també, però en ser físicament més forts poden retallar en una baixada. En Copa d’Europa, com està tot tan igualat et trepitgen els esquís en una baixada i no passa res. Bàsicament la diferència és que m’adapto millor als circuits de Copa d’Europa. A més, el nivell és molt més igual. un dia pots quedar primer i al dia següent desè.