Decepció general per la desfeta a casa

Pot sonar a tòpic, però es la pura realitat, el MoraBanc va perdre (o l’Obradoiro va guanyar) per petits detalls: un triple de quasi mig camp de Sàbat que entra, una falta que no et xiulen, una pilota que perds o els tirs lliures que no entren quan el més calent és a l’aigüera. I al final, la victòria va marxar cap a Galícia en el que va ser un festival ofensiu per part de tots dos equips i, possiblement, un gran espectacle de bàsquet per a tot aquell aficionat neutral que ahir a la nit estigués veient el partit per la televisió.

El Monbus Obradoiro va començar per davant amb un triple de Thomas, que va ser un autèntic maldecap per als homes de Joan Peñarroya amb 30 punts i 34 de valoració. Però contra l’excel·lent actuació individual de l’aler nord-americà, els del Principat responien amb joc col·lectiu, amb cinc dels jugadors locals per sobre dels deu punts. L’inici dubitatiu dels del Principat es va esvair en un tres i no res (van arribar a estar vuit punts per sota) i van tancar els primers deu minuts per davant (26-25). Una diferència que es va anar fent gran fins als 11 punts de màxima gràcies als tirs des de més enllà de la línia de 6,75, en un matx que va arribar 56 a 48 al descans.

Però a la segona meitat tot va canviar. L’encert de la primera va desaparèixer i el MoraBanc va reduir dràsticament els seus percentatges en el tir, mentre que el rival l’augmentava. Els homes de Joan Peñarroya van fallar deu tirs lliures als segons vint minuts de 21 intents (quan fins llavors no n’havia fallat cap), i només van anotar dos triples quan al descans n’havien convertit nou.

La renda favorable va anar baixant a poc a poc, fins que a 6’37” per al final els visitants es van posar per davant amb un triple de Matt Thomas, de qui si no. Però no va estar sol i l’Obradoiro va fer un pas col·lectiu cap endavant a la recerca d’una victòria que li dona la permanència virtual. El MoraBanc no es va rendir, però la segona part d’ahir era una d’aquelles en què no et surten les coses. Els tricolors van tenir una última jugada per empatar el partit, però entre Albicy i Blazic no es van entendre, la pilota va sortir a fora de banda i ni tan sols hi va haver llançament.

Tot i el destrempament, el play-off segueix a prop, però abans el MoraBanc pot guanyar un títol dimarts en la final de la Lliga Catalana contra el Barça.

EL VESTIDOR

Joan Peñarroya, Entrenador del BC MoraBanc Andorra

“És un partit per aprendre, per tenir-lo en compte.” De tot el dolent també se’n poden extreure aspectes positius i Joan Peñarroya tenia clar després de la desfeta a casa contra el Monbus Obradoiro que els seus jugadors podran refer-se per afrontar els propers duels d’una manera millor. “Ja veurem com afecta aquesta derrota. Igual que quan vam guanyar la setmana passada, avui [ahir] fem un pas enrere, però ja vaig dir que passés el que passés tot segueix igual. Seguim depenent absolutament de nosaltres”, indicava el tècnic egarenc, que afegia que “no podem tenir la sensació que som el MoraBanc i quan juguem contra un equip que està per sota a la classificació hem de guanyar sense patir. Si a casa teva et fan 96 punts tens poques opcions de vèncer”.

Peñarroya va ser crític amb la defensa que van executar els seus jugadors. “És un partit en què no ens han sortit les coses i el nostre treball defensiu ha estat pobre”, assenyalava l’entrenador del MoraBanc, que a la vegada lloava el rival. “L’Obradorio ha jugat bé. No el vull desmerèixer en absolut i el felicito per la victòria. Ells tenen talent, però nosaltres podríem haver estat bastant millor al darrere”, va exposar.

EL RIVAL

“Hem fet un gran bàsquet ofensiu tot el partit”

Moncho Fernández. El tècnic de l’Obradoiro va mostrar la seva satisfacció per la victòria després d’executar “un gran bàsquet ofensiu durant tot el partit”. “Les tres últimes derrotes pesaven i ens hem tret un pes de sobre”, va comentar. A més, l’Obradoiro sumava la tercer victòria en quatre anys al Poliesportiu. “Així és el bàsquet. Ni les temporades ni els jugadors són els mateixos, només repetim els tècnics. No té més explicació més enllà del que és el propi bàsquet”, argumentava Fernández en relació amb la bona dinàmica al Principat.