reportatge
En record del més gran
La família del Futbol Club Andorra, del futbol català i en general de l’esport rei recorden amb dolor la tràgica i sobtada mort de l’exentrenador Emili Vicente, ahir tot just fa un any. Ferran Pol i Albert Ferré se sinceren parlant d’una època complicada de pair.
En record del més gran
El dia d’ahir, 25 de maig del 2018, es va complir un any de la tràgica i sobtada mort de l’exentrenador del Futbol Club Andorra Emili Vicente. Com no podia ser d’una altra manera, el món del futbol català i de l’esport rei en general va tornar a plorar, encara desconsoladament. És força complicat en el gremi de les banquetes no ser criticat per qualsevol cosa, per irrisòria que sigui, i ho va aconseguir des que s’endinsava en un nou projecte fins que plegava per la circumstància que fos. Sense anar més lluny, quan llavors els mitjans de comunicació van publicar, al cap d’escasses hores, que havia estat trobat sense vida a la carretera de Canòlich per haver patit una aturada cardíaca mentre anava en bicicleta, les xarxes socials i les versions digitals de nombrosos diaris esportius i generalistes de primera línia d’Espanya van començar a bullir.
De fet, hi va haver més de dues mil piulades a Twitter amb un rerefons de consternació i, sobretot, d’agraïment a Vicente. Els homenatges que va rebre per aquelles dates, la quantitat de persones que van voler donar-li un últim adeu i alhora romandre al costat de la família va suposar quelcom impressionant. Els pocs que es veien amb ànims d’articular paraula per recordar-lo coincidien a assegurar que era un ésser grandiós i tenien ben clar dins les seves consciències que no ho deien perquè faltava. El porter del conjunt tricolor, Ferran Pol, explica que va pujar al lloc dels fets per dipositar, juntament amb el seleccionador d’Andorra, Koldo Álvarez, un ram de flors. No és la primera vegada que ho fa.
“És el mínim que podem fer per ell. Una pèrdua molt significativa per a nosaltres i per al futcat. Normalment el recordem i tot el que ha fet per aquest esport ens fa sentir feliços”, enceta amb nostàlgia Pol, que afegeix que “l’Andorra és un equip que té aquest cor i és una persona que en poc temps va deixar una petjada enorme. Era extraordinari, un grandíssim tècnic, i això és el que ens quedarà”. De la seva part, el president de l’entitat, Albert Ferré, indica dolgut que “aquest primer any ha estat una temporada difícil, ja que el buit es va notar moltíssim. Ningú no es pensava que arribés a calar tan ràpidament en tota la plantilla”. Una declaració amb tota la veracitat i novament demostrada amb la publicació del mateix Ferran Pol, als seus comptes personals de Facebook i Instagram, en forma de carta dedicada al protagonista.
“Et prometo que ho hem intentat en cada partit, però no ha pogut ser”, el Candi i l’Albert Viladrich “ens han reconduït a una quantitat de coneixements que transmeties” o “t’estimem, Emili”. Ferré continua dient que “és una data trista de recordar, també ens dona ànim per seguir” i, a més, té un record especial per a la seva dona i fills comentant que “ens hem vist sovint i hem realitzat el que toca en aquests casos”.
Des del Lleida Esportiu, de la segona divisió B espanyola, on va jugar en categories inferiors i posteriorment entrenar, van recordar la seva figura fixant al perfil una emotiva piulada: “El nostre homenatge és buscar-te, trobar-te i tenir-te, en present, cada dia, molt de tu, a tot, en tot i en tots. Si tothom fóssim la meitat de tu, el món seria millor.” Quan tothom et troba a faltar i molts d’aquests només et coneixíem d’intercanviar impressions és que ets etern. Motivacionalment deia: “Hay que seguir.” En record del més gran.