reportatge
Un any de la nit de glòria
Avui es compleix el primer aniversari de la victòria de la selecció contra Hongria, que va posar fi a 13 llargs anys sense un triomf en un partit oficial.
Un any de la nit de glòria
El 9 de juny del 2017 és una data molt especial per a l’esport del país. Andorra i Hongria es van enfrontar en la sisena jornada de la fase de classificació per al Mundial de Rússia en un partit que tothom preveia que acabaria amb una derrota més a l’ampli caseller de desfetes de la tricolor, per la gran diferència de nivell entre un combinat i l’altre (aleshores eren la selecció 186a contra la 33a del rànquing FIFA). Però el destí no va voler que fos un duel qualsevol i es va convertir en una nit de màgia i glòria. I tot va començar cap a les 21.01 h, l’instant en què Marc Rebés va fer amb el cap –amb “l’ànima” va dir ell– un gol que va significar la primera victòria andorrana en partit oficial en 13 anys i dos mesos i la segona de la història dels del Principat.
Des del gol de Rebés, passant pel xiulet final i fins que va tocar anar a dormir, la màquina de records no va parar de treballar. No era per menys, s’havia assolit una victòria increïble. “Recordar aquella nit ja em posa la pell de gallina”, explica el capità, Ilde Lima, que en aquell matx igualava Òscar Sonejee com a jugador amb més internacionalitats, amb 106.
Tot i assolir la gran fita de superar el seu company en partits jugats amb la selecció, hi va haver dos noms propis que van brillar igual o més encara que el del capità o el de Rebés. Són el de Josep Manel Ayala, que es retirava del combinat nacional, i Emili Vicente, que feia unes dues setmanes que havia mort. “Hi ha molts bons records. La manera de celebrar el triomf quan s’acaba el partit i tot el que van fer els jugadors em va agradar força, tots junts, amb els petits detalls envers l’Ayala i l’Emili”, recorda el seleccionador nacional, Koldo Álvarez. També l’autor del gol destaca Ayala i Vicente, així com la seva diana màgica. “És la fita més important de la meva vida. És un gol històric que marca un abans i un després. De moment, és el gol més important, però espero que en un futur no sigui el de tota la meva vida”, assenyala Rebés.
Aquella victòria, però, no va venir sola, ni va ser una alegria solitària en mig d’un desert. El 2017 ja venia sent bo després de superar San Marino en un amistós i empatar contra Illes Fèroe mesos abans. Ara, un any després, el bon feeling en la tricolor segueix viu després de superar Liechtenstein i empatar contra Cap Verd en els dos últims amistosos. “És difícil que en una selecció com la nostra els resultats acompanyin, però està passant i fa que tot sigui encara més fàcil”, comenta Lima. La intenció, però, és que això no s’aturi. “Jo havia perdut l’esperança. Feia molts anys que estava a la selecció i no havia guanyat cap partit oficial. Va arribar una nit que ningú s’ho esperava i després d’aquella lliçó, m’agradaria aconseguir una altra victòria abans que em retiri”, afegeix el capità. És per això que a Koldo li agrada recordar que “estem contents de com va anar tot, però els ho dic moltes vegades als jugadors, hem de viure del present”.