Curses d'obstacles
"No hi ha res semblant"
La primera jornada de l’Spartan Race se salda convertint-se en històrica per l’extrema duresa
"No hi ha res semblant"
“No hi ha res semblant”. Aquesta va ser la frase que més van repetir al llarg del dia d’ahir les espartanes i espartans tan bon punt es recuperaven de la tercera edició de l’Spartan Race Andorra-Encamp, que finalitza avui amb les modalitats Super, Sprint i Kids. Sense anar més lluny, l’atleta tot terreny Albert Soley va creuar la línia de meta de la disciplina Beast amb llàgrimes als ulls: “m’emociono, perquè és on vaig començar a fer Spartans i Andorra sempre és especial”.
En la passada cita tricolor amb el Campionat d’Europa, una sanció el va privar de penjar-se la medalla d’or, amb tot, enguany “m’he tret l’espineta, i bastant, per l’exigència que hi havia. En porto unes 20 anant al Mundial i a l’Europeu, i aquesta ha estat la més dura que he fet mai, amb un munt de pujades. Per exemple, a l’anterior vaig registrar dues hores i mitja i aquest cop he acabat en tres i mitja”, va detallar un Soley que mirarà, durant la segona i última jornada, repetir triomf amb la Super.
La primera dona a cloure la Beast va ser Romy Mey, amb un magnífic crono de quatre hores i mitja i el director d’Spartan Race Espanya, Ángel Sanz, esperant-la al moment final amb els braços oberts. Pel que fa a la grossa, és a dir, l’Ultra, el noruec Sebastian Conrad es va coronar amb una marca inferior a les vuit hores, i Ona Sociats va assolir la victòria en fèmines. Aquesta prova de 50 quilòmetres i més de 60 obstacles va quallar entre els inscrits, que alhora van coincidir dient que havien viscut quelcom històric, ja que no hi ha precedents d’Spartan Race tan bèstia. Sanz va pronosticar divendres a la tarda a la sala de festes del complex encampadà que “serà una autèntica bomba”. I tenia tota la raó, mentre que a Grau Roig va declarar que “hem fet un salt en duresa importantíssim i hi ha bastanta gent que ha abandonat”, al que hi va afegir que “des del punt de vista esportiu ha estat una brutalitat i a banda d’això tothom qui s’ha apropat ha gaudit del festival i també estem encantats amb les més de 300 nenes i nens que han participat”.
En la mateixa línia, el conseller de Joventut, Esports i Turisme d’Encamp, Xavier Fernández, va explicar que “ha anat tot a les mil meravelles i el temps ha acompanyat [la previsió era de pluja i fred i el sol va prendre el protagonisme]”. I amb un somriure sinònim d’orgull va assenyalar que “he parlat amb espartans de fora i em comentaven que són assidus a l’Spartan i han coincidit que no n’hi ha cap com la del Principat” i per tant, “les muntanyes que tenim són un patrimoni i un actiu que hem de posar en valor”. La xifra que es va preveure de visitants amb no gaire més de 10.000 entre els dos dies no va anar mal encarada, més que res, perquè els dos pàrquings de l’estació d’esquí es van omplir (més de 3.000 vehicles segons els agents de circulació). En relació amb la participació andorrana, Jürgen Espejo va aconseguir la fita de convertir-se en el primer esportista nacional en haver finalitzat les quatre modalitats. I el seu company d’equip i resident al país, Eduardo Salerno, va valorar, però de la Beast, que “el que més m’ha sorprès ha estat l’aigua que hi havia sota els túnels”.
Sense patiment no hi ha glòria.