Reportatge
Trenta-dues Copes d'Europa d'handbol al pavelló d'Escaldes
El partit de les estrelles amb participació de jugadors del ‘Dream Team’ posa la cirereta a la cloenda del primer torn del campus Enric Masip. Rècord d’inscripcions i de presència d’andorrans, 16, i molts dies per compartir experiències.
Trenta-dues Copes d'Europa d'handbol al pavelló d'Escaldes
El pavelló del Prat Gran d'Escaldes lluïa feliç per acollir el partit de les estrelles. Ahir va tocar festa grossa, ja que el Campus Enric Masip tancava el primer torn i ho feia amb un partit farcit de jugadors històrics del Barça. Entre tots sumaven 32 Copes d’Europa al parquet. Svensson, Xepkin, Xavi O’Callaghan, i els encara en actiu Juanín García –Ademar Lleó– i Viran Morros –PSG– van fer les delícies dels nens del campus i els familiars. Un equip reforçat pel mateix Enric Masip i el seu fill Èric. Morros, que va abandonar el Barça en direcció París al gener, va apuntar que “és un dia per gaudir, que tothom s’ho passi bé i de promocionar el nostre esport a Andorra”. El defensa català va afegir que “per a nosaltres és una jornada especial, poder veure’ns, sopar, compartir experiències i recordar anècdotes”. Juanín García va intervenir assegurant que “a molts feia temps que no els veia i m’ha fet molta il·lusió que l’Enric em cridés. Orgullós de poder estar aquí”.
Vint anys de campus mereixen aquesta celebració. “Em sento com a casa”, va etzibar Masip. L’estada estiuenca és tota una referència i any rere any va acumulant èxits de participació, aquest any més d’un centenar al primer torn. “És un dia molt feliç, no només per a mi, sinó per a tot l’esport andorrà. Molt content pels 20 anys i per tota l’ajuda que hem rebut aquestes dues dècades.”
Tot i semblar durant el partit de les estrelles que el Dream Team podria enlluernar el seu rival, el combinat de monitors del campus, l’empat a 15 final va deixat tothom content. Un dels que estaven més il·lusionats era, indubtablement, l’andorrà Adrià Pifarré: “Si m’haguessin dit que un dia jugaria contra aquests monstres no m’ho hauria cregut mai.” “Sí que havia coincidit amb alguns en anteriors edicions del campus, però jugar contra ells ja és massa. És tot un honor i un somni fet realitat”, va explicar amb orgull.
Enric Masip tancava la paradeta pensant ja en la següent edició. “L’any que ve més i millor i a veure si podem fer quelcom especial per al 25è aniversari.” Queda dit.
Trenta-dues Copes d'Europa d'handbol al pavelló d'Escaldes