Atletisme
Un balanç positiu
La velocista andorrana ha aconseguit els rècords nacionals de 60, 100 i 200 metres després d’un 2017 marcat per les lesions
Un balanç positiu
Després d’una sèrie de lesions que li van fer la guitza durant tot l’any passat, Cristina Llovera ha facturat un 2018 molt notable. La velocista andorrana ha donat per acabada la temporada amb un pòsit dolç i havent fet tres rècords nacionals en 60, 100 i 200 metres. La part menys agradable va ser veure’s fora dels Jocs del Mediterrani. Llovera afrontava la classificació per a la cita de Tarragona sense gaire temps per preparar-la a consciència per culpa de les seves dolences. Malgrat tot, l’atleta fa un balanç molt positiu de la temporada. “Estic molt contenta perquè he fet una molt bona temporada, tant en pista coberta com a l’aire lliure”, afirma. “Vaig començar a entrenar sense cap objectiu ni cap pressió. Només volia atendre les sensacions del meu cos perquè tenia por de recaure de la lesió”, recorda. Llovera assegura que “anava entrenant i de mica en mica em notava millor”. La jove atleta es lamenta per haver patit “la mateixa lesió abans del Campionat d’Espanya que la que vaig patir abans de l’Europeu”.
Llovera subratlla que ha complert tots els objectius de la temporada, ja que estar present al Campionat d’Europa, tot i fer la mínima, no entrava dins dels seus plans. “Hi ha un nivell molt fort i com que havia tingut lesions que m’havien apartat del ritme d’entrenaments vaig preferir no anar-hi si no estava al 100%.” En pista coberta va fer el rècord nacional als 60 metres, a Salamanca (7”72), i només es va quedar a 7 centèsimes en els 100 metres. A l’aire lliure, Llovera va fer el rècord nacional de 200 metres a Liechtenstein (24”94) i el dels 100 metres a Gavà (12”01). Dues mínimes suficients per haver pogut anar als Jocs del Mediterrani de Tarragona, però que van arribar dies més tard. L’andorrana treu ferro al fet de no formar part de la llista del COA, tot i haver fet les mínimes. “Tot és molt relatiu. Són les condicions del COA i ja està. No hi ha cap problema”, apunta amb fermesa. L’atleta també aprofita per aclarir que “per a res estic afectada i tampoc em vaig reivindicar després fent el 12”01 com va dir molta gent”. “La meva feina és córrer, entrenar i a l’hora de competir, fer-ho el millor possible”, puntualitza. El que és clar és que no participar als Jocs del Mediterrani va fer canviar la planificació de Llovera, però insisteix que la seva absència definitiva a la cita de Tarragona “no em va arribar a afectar gaire”.
De cara a la temporada que ve encara és molt aviat per pensar-hi però el que té molt clar és que hi ha dues cites que no es vol perdre, la Copa d’Europa per equips i els Jocs dels Petits Estats a Montenegro, a principi d’estiu del 2019. “Lluitaré per ser-hi”, afegeix amb il·lusió. Una temporada, la propera, en què Cristina Llovera deixarà de ser promesa per passar ja a categoria absoluta. Haurà de lluitar per fer les mínimes a Catalunya i Espanya on, recorda, “hi ha un nivell molt alt i exigent”. Ara toca descansar, reflexionar i carregar les piles de cara al setembre, que iniciarà una pretemporada de tres mesos.