Líders mundials

Si tenir un andorrà al capdavant ja és un fet molt destacat, tenir-ne dos ja supera totes les expectatives. “És un èxit a nivell de país. Que hi hagi dos andorrans que estan primers del món jo penso que és un orgull i una satisfacció”, valora Casal, que fa una mirada al passat i recorda que “al principi, quan anàvem a córrer, ningú ens coneixia i mica en mica ja van coneixent Andorra i al final també es parla del nostre país”.

Tot plegat té encara més mèrit tenint en compte els precedents dels dos corredors i les dificultats per les quals han passat al llarg dels anys que han estat competint al més alt nivell, especialment aquests últims. “Per a mi, l’important és només estar ni que sigui un temps allà dalt, ja ho dono com a positiu, sobretot després que l’any passat, que pensava que ja ho anava a deixar per la lesió al genoll”, exposa Teixidó, que malgrat ser primer del rànquing actualment, puntualitza que “encara no em trobo com les dues temporades anteriors, no acabo d’agafar el ritme que vull”.

Els problemes per a Casal han arribat sobretot aquestes últimes setmanes. Va competir a l’Skyrace Comapedrosa amb molèsties al peu i al genoll i també ho va fer en la dar­rera cursa a Suïssa. Malgrat totes aquestes dificultats, ambdós estan actualment liderant les classificacions. I quina és la clau que puguin ser allà a dalt tot i haver tingut problemes físics? “Jo soc realista, depèn de les circumstàncies. Estic veient que molts corredors top no estan seguint la Copa del Món com altres anys. Això ja dona oportunitat als que som més regulars que estiguem allà dalt”, descriu Teixidó, que afegeix que “la clau és la constància i la continuïtat d’anar fent resultats que potser no tots són top, alguns sí, però estem allà L’important és puntuar sempre”.

Al corredor de vertical li queden encara dues curses aquest any i al d’Sky només una, i ambdós no disputaran una de les curses que queden dels respectius calendaris. Això, juntament amb el fet que l’última prova, a Limone sul Garda el 12 i 13 d’octubre, aplegarà els millors cor­redors del món, fan que vegin difícil poder retenir la posició preferent a final de curs. “Les probabilitats de mantenir el primer lloc són escasses. Hi ha corredors del meu darrere que encara poden sumar més. Tot i això, jo crec que un Top-5 ja el tindria assegurat”, afirma Casal, que dona la temporada per molt bona, així com Teixidó.

Tot i això, l’especialista en verticals vol més. “Estic molt content del que he fet, sobretot veient d’on vinc. Però continuo pensant que hem de ser més ambiciosos. No hem de dir que ja està tot fet. Crec que les circumstàncies, tant del Marc, com de l’Òscar, com meva, són bones i s’han d’aprofitar”. Acabin en les posicions que acabin, la federació de muntanyisme ja es pot donar més que satisfeta pels grans resultats d’aquesta temporada que han portat Andorra, almenys durant un temps, al més alt a nivell mundial.