Retorn dolç al Principat per a Joan Peñarroya (77-82)

Només un Dylan Ennis estel·lar, que va acabar amb 36 punts i es va enfilar fins als 48 de valoració, va mantenir vives les esperances fins a l'últim moment. Cal destacar, que tant la marca anotadora, com la de valoració, suposen un nou rècord en el bàsquet andor­rà. Però aquestes van ser les úniques notícies positives de la nit, ja que els homes d'Ibon Navarro es van diluir al cap de pocs minuts d'acabar el primer període, que es va tancar amb un ajustat 15-19 i van protagonitzar trenta minuts força tristos, tant a nivell de joc com d'encert. Siim-Sander Vene va ser el primer dels manresans a aprofitar la debilitat defensiva local, i en una primera meitat on va demostrar una gran fiabilitat, va saber trobar tota mena d'opcions de llançament per enfilar-se fins als 14 punts i enviar el partit als vestidors amb 34-38.

La represa va demanar al MoraBanc una marxa més i només Ennis va trobar el camí, el canadenc, completament sol en atac, feia i desfeia tant com podia per fer front a un Manresa que cada vegada sumava més actors al repertori. Renfroe feia córrer l'equip, Siim-Sander Vene seguia castigant i la pilota cada cop es movia més ràpid, apareixien Lundberg, Sakho i Tomàs. Al bàndol tricolor, les accions defensives de mèrit rebien com a resposta la precipitació i una imprecisió que acabaria condemnant l'equip en espera d'un miracle. Al final del tercer quart, el marcador reflectia un 49-62 que demostrava que l'atac no rutllava, que la defensa no era suficient i que els 23 punts d'Ennis fins aleshores podien ser pocs. Als deu minuts finals s'hi va arribar amb l'esperança de trobar un soci al canadenc i un antídot per l'atac català, però malgrat que Shurna en moments puntuals, el caràcter de Diagne i el mateix Ennis, van arribar a reduir el desavantatge fins a quatre punts, al Poliesportiu es començava a pensar en un desenllaç en forma de derrota.

Al Manresa, Cady Lalanne agafava el relleu de Sander Vene i s'enfilava fins als 17 punts per mantenir a ratlla el ritme visitant i anar afegint dosis de frustració a la moral dels homes d'Ibon Navar­ro. Aquestes, es van veure reflectides en una pèrdua de pilota d'Albicy quan el MoraBanc es podia situar a dos punts, i a falta de dos minuts, però el destí estava escrit. Ennis seguia la seva particular travessia pel desert i les opcions s'esfumaven. Ahir, es van trobar a faltar molts jugadors, idees i encert.