Un punt i gràcies, l'FC Andorra comença guanyant i acaba patint

Parlar de mal resultat o de gerra d’aigua freda no seria adequat per definir les sensacions que deixa l’empat de l’FC Andorra en la visita del Lleida Esportiu, però tampoc ho seria dir que el punt té regust de victòria. Els homes de Richard Imbernon s’enfrontaven a un rival directe i la posada en escena va ser bona: volien el control del matx a través de la possessió i després d’intercanviar arribades tímides amb els lleidatans, va arribar la recompensa. En una jugada on va intervenir gairebé tot l’equip i la pilota fins i tot va passar per les botes del porter Xisco, Betriu va centrar des de l’esquerra perquè Cristian Martínez avancés els andorrans. Però a partir d’aquí, van tornar els fantasmes: descontrol, Xisco salvant els mobles amb una aturada magistral i l’empat, obra d’Adrià Gené als 38 minuts. A la represa, els del Principat van tornar al pla inicial i es van fer amb el control de la pilota, el partit es jugava a camp d’un Lleida que esperava. Però al tram final i quan més apretava l’equip d’Imbernon, va tornar a fallar la confiança, fet que es va traduir en tres arribades claríssimes dels de la terra ferma: la primera va acabar al travesser després que Xisco la desviés; la segona, amb un 1 contra 1 que el mateix porter va resoldre miraculosament i del qual va sortir lesionat; finalment, fruit d’aquest, un xut que Adrià Gené va fallar a porta buida. L’FC Andorra, encadenava ahir la segona jornada sense perdre, però va patir en excés, tal com reconeixia Imbernón: “era un partit per guanyar i tal com ha acabat podíem haver marxat amb zero punts”.