El MoraBanc Andorra sembla que s’ha acostumat a patir, de fet, sembla haver trobat la tecla que el comenci a portar a deixar de ser l’equip que va a remolc i no és capaç de capgirar ni marcadors, ni situacions adverses. Ahir, davant el Galatasaray, va sumar la tercera victòria a l’Eurocup i la segona consecutiva en quatre dies en un partit amb dues cares ben diferents.. De la mà d’Albicy, Shurna i Diagne, els motors tricolors van arrencar amb força i als cinc minuts, l’entrenador visitant, Ertugrul Erdogan havia d’aturar el joc per impedir que es trenqués el duel només començar. La bona marxa local, però, no es va interrompre i els relleus dels titulars van mantenir el llistó, el primer quart acabava amb un 26-19 engrescador.. L’inici del segon període es va fer esperar molt a causa d’una inoportuna aturada del marcador que va tenir el matx parat uns vint minuts, això va refredar les graderies i els jugadors locals i es va arribar al minut 15 amb un 33-30 que obligava Ibon Navarro a interrompre el duel. Calia una resposta immediata, que va arribar de la mà dels microones habituals: Albicy dirigia, Ennis entrava per posar-hi ritme, Diagne tornava a fer seves les pintures i Vitali mostrava la seva millor versió. Els tricolors deixaven un marcador de 46-37 al descans. La sortida dels vestidors, però, posaria una nova cara al partit: un parcial de 5-14 favorable als turcs, provocava un intercanvi de cistelles on els visitants es trobaven molt més còmodes. Liderats per Tai Webster, el tercer període es va tancar amb un 59-58 que tornava el matx a la casella de sortida.. L’escenari havia canviat, el Poliesportiu s’havia convertit en un pati de col·legi desconcertant, ningú era capaç de posar ordre: Ennis s’estavellava una vegada rere una altra contra els pivots del Galatasaray, Whittington acumulava faltes i errors en atac i el MoraBanc havia perdut els referents. Tornava a ser el torn d’Albicy, que va agafar la batuta per associar-se amb Diagne i trobar les espurnes ofensives d’un Vitali que va anotar un triple oxigenant a tres minuts per al final: 73-69. Però el caos encara no havia arribat al seu màxim i el Galatasaray tampoc. Un nou frec a frec va portar el duel a un últim minut d’infart. Amb 77 a 74 i 24 segons, l’atac dels d’Ibon Navarro es va col·lapsar i Harrison va enfilar la cistella visitant per acabar a la línia de tirs lliures. El primer va anar dins i el segon el va fallar expressament, enmig del desconcert, Webster va agafar el rebot i va forçar la pròrroga empatant a 77.. Fa un parell de setmanes, equip i afició haurien abaixat els braços, però els tricolors han trobat l’esperit que feia dies que buscaven. Ni un triple del mateix Harrison a l’inici de la pròrroga, els va impedir protagonitzar un parcial de 18-10 que els va conduir a la victòria final. Fins i tot van tenir opcions de lluitar per un average que no van poder superar per molt poc.. LES CLAUS. Bon inici. L’equip va guanyar els dos primers quarts, en una primera meitat on va jugar a un gran nivell en atac i va tornar a fregar la cinquantena de punts a la mitja part. Els líders. Albicy, Diagne i Jelinek van ser els principals artífexs del triomf. El base va acabar amb 18 punts, el pivot amb 20 i 8 rebots i l’aler amb 17 i molt inspirat als minuts finals.. Convicció. No van abaixar els braços malgrat que el Galatasaray va portar el partit al terreny que més l’afavoria, va forçar la pròrroga i es va posar per davant en moments complicats.