La selecció cau en l'estrena a casa (0-2)
La selecció femenina cau en la seva estrena al Principat en un partit on les noies van merèixer molt més
Respirava l’Estadi Comunal l’aire de les grans ocasions. Una jornada reivindicativa que les noies tenien gravada al cap des de feia molt de temps. La culminació d’un somni que es feia realitat quan es trobaven a la gespa cantant El gran Carlemany. Un moment clau per entendre l’evolució del futbol femení al país i, sobretot, per ser conscients del que ha costat arribar fins aquí. A un punt del camí que encara té molt de traçat per dibuixar. En aquest cas, el resultat, gens benèvol amb les tricolors, va mantenir-se en un segon pla.
La selecció va sortir al camp amb certs problemes per gestionar les emocions. Durant els primers minuts, Andorra es mostrava massa pendent d’espolsar-se els nervis, d’acomodar-se a la gespa i d’encaixar en el context. En un emocionant context. Davant Luxemburg podien lluïr-se per primer cop al país davant les seves amigues i familiars. Per tot plegat, Luxemburg va imposar la seva superioritat tècnica a la primera part i de la mà d’Amy Thompson carregava tot el seu perill amb accions a pilota parada. Tot i governar la possessió amb relativa solvència en els primers 45 minuts, la selecció era capaç de discutir el domini a les luxemburgueses i de crear incomoditat en accions aillades. Al minut 20, María Ruzafa feia aixecar el públic amb un xut massa creuat després de recollir una passada filtrada. Poc després, Ari Gonçalves enviava la pilota per sobre de la porteria de Lena Krier com a culminació d’una llarga jugada. Les noies de José Antonio Martín van repuntar treballant la pressió i es mostraven ordenades en defensa on la capitana, Marina Fernández, va mantenir la línia cosida a la perfecció. La jugadora del SE AEM, lateral al seu equip, es va desenvolupar ahir com a central per l’esquerra.
Una variació tàctica del seleccionador va donar la benvinguda a la represa. La mateixa Marina exhibia galons i es recol·locava al mig del camp. A partir d’aquí, tota la creació passava pel talent de la capitana i les seves botes iniciaven tot el perill per a Luxemburg. Andorra, definitivament, va agafar el control a la segona part i va ser molt més atrevida. María Ruzafa, esplèndida a la primera part, seguia deixant la sensació que quelcom passaria cada cop que agafava la pilota. Les noies de José Antonio Martín opositaven per inaugurar el marcador. Una acció de Laia Sin que refredava Lena Krier, un xut d’Erica Gonçalves, una falta treta per Marina, avisos de les tricolors que van resultar bales de fogueig. Al minut 83 arribava la inflexió. Amb Ari Gonçalves a terra, el joc no s’atura i Karen Marin anota el 0-1 superant Alexandra Cardoso en la seva sortida. Immediatament, Luxemburg es queda amb 10 per doble groga a Jill De Bruyn. Deu minuts per cotitzar a l’alça. Novament Marina i Maria Ruzafa protagonitzaven, sense premi, les opcions tricolors. Karen Marin aprofitava una errada de la defensa andorrana i tornava a fer emmudir el Comunal (0-2). Massa càstig per la selecció que no va veure recompensat l’esforç i que va ser víctima de major efectivitat de Luxemburg a la segona part.
El seleccionador, José Antonio Martín, no podia amagar la sensació agredolça amb la qual havia acabat l’amistós. “Estem una mica decebuts pel resultat però, al final, el partit més important, que era guanyar-nos el públic i presentar-nos a la nostra gent, sí que l’hem superat”. El tècnic tricolor va valorar la variació introduïda a la represa, amb Marina Fernández avançant línies per capitalitzar el joc. “L’he passat al mig per sumar més gent a l’atac. Al futbol s’ha de ser valent i pot sortit cara o creu. Avui [per ahir] ens ha sortit creu”, va indicar. Martín va insistir en el bon ambient que va regnar al Comunal. “Aquesta ha estat la millor victòria. Estic molt content per la rebuda de la gent i de com han animat durant tot el partit. Se m’ha posat la pell de gallina”.
És un pas endavant. És un nou capítol i ha estat el primer cop, de molts altres que han d’arribar, on s’ha pogut veure la selecció femenina de futbol competir a Andorra. A casa seva i davant de la seva gent. Gaudir de l’espai que li pertoca no hauria de ser cap somni.