El MoraBanc atropella el Baskonia

El partit començava amb Poirier esmaixant per partida doble i Andrew Albicy sabia que havia d’agafar la batuta immediatament, a partir d’aquest moment va dirigir els seus companys amb la destresa dels mestres i la màgia dels grans directors i va fixar la vista en el que fins ara està sent el seu millor soci, Moussa Diagne. El senegalès sempre és a la posició més allunyada del seu director, però igual que els grans timbalers, quan la batuta es dirigeix a ells, responen amb una percussió inconfusible. El pivot vivia penjat del cèrcol i el francès el feia volar quan no era ell qui anotava de tres en tres. Les primeres pàgines d’una tarda per recordar s’havien començat a escriure i el primer quart va acabar amb un 23-21 que trencava una ratxa visitant de 18 períodes sense perdre. A més, el públic de La Bombonera va veure com debutava LaDontae Henton, que va complir perfectament amb el seu rol al perímetre.

Amb l’orquestra ja afinada, calia confirmar el bon moment afegint encara més músics al parquet andorrà, era l’hora dels amants de la música de corda i van aparèixer: Jelinek i Ennis seguien el ritme que continuava marcant un Albicy que havia deixat de repartir assistències per començar una espectacular ratxa des dels 6,75 que l’enfilaria fins als 17 punts al descans i conduiria els d’Ibon Navarro a arribar als vestidors amb 10 punts d’avantatge: 46-36. El Baskonia no trobava cap resposta i els seus líders habituals no existien: Shengelia, Poirier i Huertas estaven desapareguts.

A la represa, Shavon Shields va voler posar la por al cos dels locals però eren ells els que es veien avocats a una simfonia cada vegada més trista. Com més ho intaven, menys tecles tocaven i el guió del MoraBanc era cada vegada més alegre. En un tercer quart amb intercanvi de cops, els d’Ibon Navarro van tornar a sortir vencedors i van ampliar una mica més la renda gràcies a l’aparició d’actors secundaris com Oliver Stevic o el mateix Rafa Luz. A deu minuts pel final, i amb 13 punts d’avantatge, era l’hora de tancar la simfonia. En el que va acabar sent una festa del bàsquet, Diagne va tornar a engegar els timbals i feia retronar els cèrcols cada cop que Albicy i Ennis li enviaven una pilota bombejada. El mateix Ennis havia canviat els instruments de corda pels de vent i protagonitzava coast to coast marca de la casa que a banda d’acabar amb cistella, carregaven de faltes els pivots visitants fins al punt de veure com Ilimane Diop acabava eliminat i Vincent Poirier amb quatre. La traca final la va tornar a posar un Andrew Albicy, que s’havia vestit de ballarí i portava de corcoll la defensa basca. La ferida no parava de créixer i el rèquiem del Baskonia era una realitat, passaven els minuts i el marcador cada cop era més cruel. Amb el guió perfecte s'arribava a un final històric, el líder de l’ACB havia perdut els 4 quarts i el partit es convertia en una simfonia basquetbolística dels homes d'Ibon Navarro: 93-73.

esports

“Hem fet moltes coses bé”