ACB Lliga Endesa
El MoraBanc conquereix Fuenlabrada (79-85)
Cinquena victòria, tercera fora del Poliesportiu, d’un MoraBanc que oposita obertament a la plaça per a la Copa del Rei
La brillant darrera escena de Match point, la pel·lícula de Woody Allen, escenifica com a l’esport i a la vida la voluntat i l’atzar cohabiten en el desig de triomfar. La bola toca a la xarxa i pot seguir la seva trajectòria o tornar enrere. Et pot fer perdre o et pot fer guanyar. Moments, mil·lèsimes de segon, casualitats i accions. El partit desembocava a una resolució de pur batec quan la bola va caure pel costat del MoraBanc. Va sortir cara. No necessàriament per atzar, però sí per molta voluntat. Vitali i Shurna clavaven dos triples en l’últim minut que netejava les pedres del camí. D’un camí dur, aspre i rocós com se saben les aventures al Fernando Martín de Fuenlabrada. Victòria (79-85), repòquer a la Lliga Endesa i somriure final perquè les bones sensacions no quedessin magolades abans de l’aturada per la finestra FIBA.
En les primeres hostilitats, Dylan Ennis va erigir-se en protagonista i va demostrar per què és el canoner de l’ACB amb un triple que va fer pujar el teló. Diagne va intimidar des del principi amb treball sòlid a la pintura i l’equip coronava el seu bon inici amb un 2 a 9 de sortida. Endollat, el MoraBanc Andorra semblava disposat a facturar el partit per la via ràpida. En plena efervescència, Miki Vitali telegrafiava una assistència màgica cap a Diagne que el senegalès va resoldre enfonsant la bola amb ràbia i penjant-se de l’anella. Un alleyhoop que atorgava la fins aleshores màxima distància (4-12). A partir d’aquí, decisions arbitrals discutibles van desconnectar l’equip de Navarro. Parcial de 8 a 0 per als madrilenys (12-12) i inici dels dubtes. Mentrestant, Ennis sostenia el MoraBanc –va fer 11 punts al primer quart– i es tancava el capítol (17-20).
La segona mànega va mostrar un MoraBanc més encongit i erràtic. El Fuenla augmentava la pressió i els punts fàcils es van ennuegar als tricolors. Els madrilenys, amb Marc García com a director d’orquestra, eixugaven la diferència i es posaven per davant (23-22). Els tricolors patien i no treien rèdit davant un Montakit minvat al joc interior. La millor notícia: arribar al descans (40-36). Després d’un pobre parcial (23-16) el partit demanava un període de reflexió per a l’equip andorrà, necessitat de formatar-se.
La serenor no va arribar a la represa, tot i destapar el quart amb un triple de Shurna. El Montakit va esprémer les debilitats del MoraBanc i, amb encert des de fora, va col·locar-se a nou punts (53-44). Un parcial de 0 a 6 tornava a ficar els tricolors en plena bel·ligerància i, sense estridències, els permetia seguir amb vida. Jelinek va decidir enfocar el cèrcol i posar-se l’equip a l’esquena. 10 punts del txec i 25 de l’equip en el tercer quart ho deixaven tot obert per afrontar el tram final (63-61).
Sense treva, l’últim quart va fer renéixer les opcions dels andorrans. Un tap de Diagne i un triple des de casa seva d’Ennis permetien agafar oxigen i corregir-se (66-70). Al final, nervis, precipitació en el joc i una victòria patida i suada per pastar la rehabilitació de l’equip.