Dylan Ennis
“El del Madrid és el primer tir guanyador de la meva carrera”
Dylan ennis repassa l’actualitat del Morabanc Andorra, els objectius dels mesos vinents i fa balanç del temps que fa que és al principat en l’àmbit esportiu i en el personal
Dylan Ennis és d’aquells jugadors la presència dels quals es nota en tot moment i a tot arreu. A la pista es transforma en un anotador incansable que manté la competitivitat al màxim 40 minuts i fora és d’aquells esportistes que captiva petits i grans i sempre té un somriure a la cara i un moment per a tothom. Després de dos mesos de competició vestint els colors de MoraBanc Andorra, el canadenc s’ha convertit en un puntal tricolor.
Després de dos mesos de competició, quina avaluació fa de l’evolució de l’equip?
Després de perdre alguns partits que sabem que no havíem de perdre n’hem guanyat altres de molt valuosos. Crec que arribem a la primera aturada en un bon moment, tenim la Copa del Rei a prop i crec que estem aconseguint les victòries necessàries per jugar-la.
Aquest any hi pot haver una plaça menys...
En som conscients, però la volem jugar, és un dels nostres objectius i el que hem de fer és sortir a guanyar cada partit.
Com es troba a Andorra?
M’encanta, és molt net i l’entorn, molt bonic. Tothom em tracta molt bé, també els aficionats, i tot i que fa poc que soc aquí sento molta estima per part del país.
Té un any de contracte. Sentint-se així, li agradaria seguir aquí més temps?
Ara per ara no hi penso gaire, si decidís quedar-me seria genial, la gent em coneix i això m’agrada, però ara estic totalment concentrat a aconseguir les victòries necessàries per anar a la Copa del Rei i entrar al Top-16 de l’Eurocup, i després venen els play-off. Crec que si tothom se centra en això la resta de coses sortiran soles.
L’any passat va jugar a Belgrad i Saragossa, quedar-se li suposaria un període d’estabilitat.
I tant, sempre vols arribar a un lloc on et sentis com a casa i ser-hi uns quants anys. A més, vols guanyar i ser feliç fent-ho, però ara em vull centrar a guanyar els partits que necessitem aquest any i a final de temporada tot caurà pel seu propi pes.
Què el fa decidir per jugar en un lloc o en un altre?
Necessito sentir-me còmode com a jugador. Cada equip té unes característiques diferents i necessito poder fer el meu estil de joc allà on jugui. Ara, a més, també valoro l’entorn, perquè ja no som només jo i la meva dona. Tindrem una filla i això jugarà un paper molt important, però tinc clar que vull que al lloc on vagi hi hagi una cultura guanyadora molt arrelada i es busqui l’èxit. Vull jugar en un equip de play-off, al país que sigui.
Com es defineix com a jugador?
Enèrgic, passional, dur. En atac em sento un anotador i capaç de fer-ho en els tres nivells [perímetre, mitja distància i sota cistella], però crec que soc prou complet: també assisteixo, rebotejo i soc capaç de defensar i recuperar pilotes. Vull fer el que l’equip necessiti.
Dona molta importància a les estadístiques?
No gaire, crec que si ho fas deixes d’estar pel partit. El que has de fer com a jugador és fer el teu partit, el més important és gua-nyar. Les estadístiques no importen si l’equip guanya i s’acaba classificant per al play-off.
Però vostè és el màxim anotador de la Lliga.
M’ho ha dit molta gent, però no hi poso gaire atenció. La gent d’aquí a cinc anys no recordarà qui era el màxim anotador, però sí que recordarà que el MoraBanc va ser als play-off pel títol.
D’on li ve la mentalitat competitiva però pensant en l’equip?
Dels Colleges als quals vaig anar, sobretot a Villanova i Oregon. Tots dos tenen una mentalitat guanyadora enorme però sempre orientada a l’equip, jo penso que l’èxit de debò ve de l’equip, no de les individualitats. Si ningú dona importància a qui fa més punts tendeixes a guanyar més partits i això ho vaig aprendre al College.
Què diferencia el bàsquet americà del d’aquí?
Aquí els jugadors tenen més basketball IQ [nivell de comprensió del joc i els espais]. A Amèrica es treballa molt més en l’àmbit físic i aquí es pensa i s’analitza molt més la manera com et poden guanyar i les teves debilitats com a equip.
Voldria jugar a l’NBA?
Quan ets nen hi vols jugar i si arribés l’oportunitat la consideraria, però en aquest punt de la meva carrera vull anar on sigui millor per a mi. Si és a Europa, la Xina o l’NBA, hi aniré, però no aniré enlloc per poder dir que hi he jugat.
Tornem a l’equip. Després d’un mal inici, tothom hauria firmat ser on són ara?
Estem en un molt bon punt tot i el mal inici. Però hem de seguir molt centrats, no podem abaixar la guàrdia perquè perdríem partits que ens deixarien sense Copa i Top-16. L’entrenador està fent una gran feina per mantenir-nos endollats i tots sabem què volem.
Digui’m debilitats i fortaleses de l’equip.
Som un equip que juga al Run and Gun [buscant córrer i anotar], crec que som un dels millors al contraatac i hem de seguir jugant així de ràpid perquè ens facilita molt les coses. Crec que el que podem millorar són els punts que encaixem, defensem bé, però hi ha moments que deixem de treballar. A més, hem de ser capaços de treure més profit dels atacs estàtics. Si fem net en això tindrem els resultats que volem.
Què li demana l’entrenador?
Que lideri, però que ho faci com cal. Em dona llibertat en atac però sempre que estigui a l’altura en defensa.
Quin és el millor moment fins ara
El tir guanyador contra el Reial Madrid, és el meu primer com a professional i contra un equip de llegenda.
Doncs s’ha de quedar!
[Riu] Anem a la Copa i al Top-16 i després parlem d’altres objectius.