El MoraBanc desaprofita 11 punts i cau derrotat a València (91-72)

Quan s’enfronten dos rivals directes que han calcat la trajectòria abans de trobar-se cara a cara, l’inici del partit no pot ser un altre que l’intercanvi de cistelles. Tots dos van demostrar que el bàsquet alegre i decidit és el seu tret característic. Als cinc minuts de joc va debutar David Walker, el marcador era de 7 a 15 i va ser precisament l’americà qui el va fer arribar a un màxim de 9 punts amb un triple des de la cantonada. 9-18. La reacció valenciana havia d’arribar i el primer periode va acabar amb un ajustat 18 a 22.

El matx va mantenir la mateixa dinàmica i cada cistella andorrana trobava resposta al cèrcol local fins al punt que les forces van quedar totalment igualades amb l’empat a 25. Per als d’Ibon Navarro, el líder momentani a la pista era Reggie Upshaw, que amb dos taps i 7 punts gairebé consecutius feia front a l’anotació coral del València: Tobey, Doornekamp, Abalde i Labeyrie, aquest últim penjant-se del cèrcol per completar un alley oop, van donar el primer avantatge als seus. 33-32 a gairebé quatre minuts pel descans. El MoraBanc no es va desenganxar en cap moment i trobava la seguretat en una defensa que frenava un dels conjunts amb més talent de la lliga. Només faltava regularitat en atac, al descans, 37 a 39 i tot completament obert.

Dit i fet. La represa començava amb la confiança a dalt de tot: Walker arrencava amb una cistella i un tap a San Emeterio, Albicy responia amb dos triples al que havia anotat Dubljevic i Will Thomas cometia una innocent antiesportiva sobre Shurna que sumava quatre punts seguits. Però un equip campió de lliga no mor mai i t’ensorra quan menys t’ho esperes. Els de Ponsarnau van aguantar el cop i del 40 a 51, es va passar al 51 a 53 de la mà de Van Rossom i un omnipresent Will Thomas. Tot això en només cinc minuts, l’espectacle seguia i San Emeterio i Matt Thomas feien embogir La Fonteta amb un dos més un i dos triples seguits que deixaven grogui el MoraBanc i situaven un màxim avantatge de set punts per als seus. Ennis i Whittington seguien desapareguts i els d’Ibon Navarro necessitaven respostes urgents perquè a falta de deu minuts, perdien de nou i la xifra creixeria.

L’atac tricolor es va col·lapsar i els locals ho van aprofitar per més gran la ferida: restaven sis minuts i al marcador hi havia un 72 a 59 que només es podia eixugar amb un miracle, no només per la diferència, sinó per les sensacions i en aquest escenari, els grans equips demostren que, quan han estat a punt del KO i troben la manera de sortir-se’n, no perdonen. Louis Labeyrie va fer seves les pintures fins al final del joc, Matt Thomas va treure el canell voraç que el fa ser un dels grans tiradors de l’ACB i la resta de l’expedició taronja en gaudia sobre el parquet: Abalde trobava el seu lloc des dels 6,75; Van Rossom i Vives assecaven Albicy i Luz; i San Emeterio esmaixava a noranta segons per al final.

Per culpa de setze minuts fatídics, el MoraBanc va caure a la Font de Sant Lluís i el resultat va ser, segurament, més gruixut que el que la justícia hauria deixat: 91 a 72 i la sensació que l’equip s’havia desinflat sense un motiu gaire aparent. Els va mancar defensa, cor i un xic de sort en moments clau.