Místic River

Andorra va tenir la seva porció de Libertadores. Una quarentena de residents aficionats de River Plate i més d’una cinquantena de Boca Juniors van sortir la matinada de dissabte a diumenge del Principat amb destí Madrid per viure la final més passional i estranya de les seves vides. El superclàssic feia bullir el Santiago Bernabéu i els punts estratègics de la capital d’Espanya. Residents andorrans eren partícips d’una jornada que mai oblidaran. Sobretot, els de la franja.

“Vaig tornar a Andorra amb el temps just. Arribar i anar a la feina. No tinc ni veu ni cames, però ha valgut la pena.” Josefina Tomás, aficionada de River Plate, encara parla emocionada per tot el que va viure diumenge. “Vam poder estar a la fan zone, amb la resta de seguidors cap a l’hotel a veure els jugadors i a la caravana d’aficionats fins a l’estadi”, apunta Tomás. Una final febril, sense brillantor i només amanida amb fuetades d’emoció ja a la pròrroga. Benedetto fa el 0 a 1 per Boca. “Va ser un cop, perquè anàvem amb un idea que s’ensorrava. Un amic ja em deia que faltava molt.” Lucas Pratto etzibava, ja a la segona part, el xut de l’empat i que silenciava el gol on estava la parròquia xeneize. Amb els dos equips porucs i sense gaire intenció d’arriscar s’arribava a la pròrroga. Quintero, amb el 2 a 1, i el Pity Martínez amb la rúbrica, van fer esclatar el sector de River. “Allà es va desfermar la bogeria. No m’ho podia creure!”, detalla Josefina. “Guanyar aquest partit és el màxim, va més enllà que un partit de futbol”. Una experiència religiosa.