Eurocup
El MoraBanc es classifica per al Top-16 de l'Eurocup malgrat perdre a Ulm
El MoraBanc perd a la pista del Ratiopharm Ulm però tot i la derrota es classifica per a la fase decisiva de l’Eurocup
Al Top-16 per primera vegada a la història (88-80)
El bàsquet andorrà ja pot subratllar una nova fita, un nou objectiu aconseguit. Ahir, al Ratiopharm Arena, el MoraBanc va obrir una porta que fins ara, estava tancada amb pany i forrellat. Els d’Ibon Navarro es van convertir en equip de Top-16 per primera vegada a la història tot i que la festa no va ser completa. Els alemanys es van endur el matx i d’aquesta manera, mantenen les seves opcions d’acompanyar els andorrans a la propera fase. Malgrat la derrota, les sensacions del conjunt d’Ibon Navarro van ser millors que a València i tot sembla indicar que les qüestions mentals estan prou superades, la defensa i minimitzar errors en els moments clau, dos aspectes en els quals s’havia crescut abans de la finestra FIBA, encara s’han de treballar.
La posada en escena va ser més que correcte, un inspirat Shurna va sumar els primers vuit punts de manera consecutiva i va obrir una escletxa mínima que els alemanys van anar eixugant a poc a poc. El primer quart va evidenciar que el MoraBanc havia enterrat els fantasmes tot i acabar perdent aquesta primera mànega: a la causa andorrana, a banda dels habituals, s’hi van sumar un Upshaw que ja havia avisat a València, el pivot Shayne Whittington , que produïa des de la zona i David Waker, que seguia matant el síndrome d’abstinència a base de bones accions.
Camí de la mitja part, els de Thorsten Leibenath van arribar a tenir una diferència màxima de cinc punts en dues ocasions i els tricolors van trobar la solució en la defensa: Albicy i Upshaw culminaven contraatacs fruit de pilotes recuperades i Ennis mostrava la seva versió més solidària acompanyant el francès en una circulació de pilota elèctirica. Al descans, tot igualat i premi escàs a la feina andorrana, empat a 43.
La represa presentaria de seguida un nou repte. Amb tres tirs lliures fruit d’una falta inexistent, una cistella polèmica, una pèrdua que va deixar en safata dos punts més a Green i una esmaixada del mateix home, van esperonar el Ratiopharm, que als sis minuts i mig de joc, dominava per 61 a 51 i signava un parcial de 18 a 8. La pel·lícula la coneixia tothom, canviar el final només depenia dels protagonistes de sempre. A l’últim quart s’hi arribava amb 66 a 61.
Quan en un partit t’hi jugues molt més que la victòria, a vegades, val més nedar i guardar la roba que no pas arriscar i perdre tot el que has aconseguit fins al moment. La realitat era que el MoraBanc no es trobava còmode sobre el parquet i en molts moments va perillar la classificació, es corria sobre una fina línia que separava per molt poc, marxar d’Alemanya amb les mans buides per voler un triomf cada cop més llunyà o assumir la derrota i segellar la classificació.
Així va ser, el Ratiopharm va tancar la seva cistella i els d’Ibon Navarro només sumaven a empentes i rodolons, i gràcies als llançaments lliures. A l’altra banda, Patrick Miller anotava sense fre i posava la por al cos dels andorrans amb insistència. Tot i que el partit no es va decidir fins als dos últims minuts, el MoraBanc va fer bé de conformar-se amb una classificació històrica.