Déjà-vu fatídic per a Verdú
L’esquiador andorrà diu adeu a la temporada després de trencar-se el lligament creuat del genoll dret per segona vegada en dos anys
Dejà-vu fatídic per a Verdú
L’esport és aquella finestra al món per la qual miren molts infants quan donen els primers passos en qualsevol disciplina i a través de la qual es volen veure competint al màxim nivell quan passin els anys i tinguin edat per fer-ho. La cara atractiva de l’elit arriba després de molta feina, talent, perseverància i una dosi més o menys gran de sort però, sigui com sigui, imprescindible. Quan aquesta falla, sol aparèixer el costat fosc , que sempre té forma de lesió i en el cas de l’esquí alpí, normalment, de llarga durada.
Joan Verdú sap molt bé què és fer-se mal, treballar incansablement per recuperar-se i tornar a pujar als esquí sentint-se en forma i amb la confiança i la seguretat a nivells màxims. És per això que quan dilluns passat prenia la sortida de l’eslàlom gegant d’una de les proves de la Copa d’Europa a l’estació italiana d’Andalo ho feia “agressiu, com esquio sempre, amb actitud”, explicava ahir en roda de premsa, visiblement resignat. I és que durant la primera mànega de la cursa va patir una caiguda que va confirmar el pitjor dels pronòstics moments més tard: trencament total del lligament creuat del genoll dret que implica dir adeu a la temporada i tal com explica el director tècnic de la FAE, Carles Visa, “és un cop molt dur per a tots ja que ens allunya d’objectius que teníem a prop”. A més, aquesta és la segona vegada que l’esquiador andorrà pateix aquesta lesió a la mateixa cama i la d’enguany és encara pitjor, el curs passat va ser una fractura parcial i la d’enguany és completa. La situació anterior va permetre a Joan Verdú evitar el quiròfan i tot i que encara no se sap quina decisió pendrà, sembla complicat evitar la intervenció en els propers mesos. “Necessito dies per estar tranquil i pair-ho, després prendrem la decisió de manera conjunta amb els metges i ens posarem amb la rehabilitació”, admetia mentre amb la mirada perduda reconeixia que “és una situació que m’agafa totalment desprevingut, no m’ho esperava, és més, considero que em trobava en el meu millor moment de forma”.
Pel què fa a l’aposta per un tractament conservador la temporada passada, Verdú es va mostrar completament transparent, “estic content de la decisió que vam pendre en la lesió anterior” i és que tal com va exposar el metge de la Federació Andorrana d’Esquí, Bernat Escoda, “estava molt ben recuperat i tot i que la lesió actual cau molt malament, no és conseqüència d’una mala recuperació o una decisió equivocada”.
La prova més clara d’això, la va tornar a donar el mateix esportista, que lluny de pendir-se dels fets passats, per molt recents que fossin, va demostrar que el caracteritza una mentalitat guanyadora digna d’un esquiador de Copa del Món i va enviar un missatge més que contundent: “és dur però aquest és el joc a què juguem, si ara fos a la sortida d’aquella cursa, faria el mateix. Si baixo una mica la intensitat, no hi ha res a fer, al nivell que vull estar he de donar el cent per cent i no em puc retreure res.” Joan Verdú sap que, passi o no pel quiròfan, haurà d’estar un vuit mesos de baixa, que el curs per a ell s’ha acabat i que “toca mantenir el cap fred per intentar tornar a estar sobre els esquís, no el més aviat possible sinó el millor possible. Les proves ens ajudaran a acabar de decidir quina via agafem”. De fet, en clau futura, Bernat Escoda va subratllar que “el Joan prendrà la millor decisió, hi ha gent que esquia a molt bon nivell a partir dels sis mesos però la mitjana és de vuit, ens haurem de basar en tests que ens donaran arguments, la decisió en aquests casos, no es pren per escurçar terminis”.
Kevin Courrieu té exactament la mateixa lesió que Verdú i li espera el mateix futur que al seu company, la bona notícia per a l’equip d’alpí de la FAE és que Mimi Rodríguez podria tornar a competir després de Nadal i fer-ho amb garanties.
ÀXEL ESTEVE ACONSEGUEIX EL PRIMER PODI DEL CURS EN ACABAR TERCER AL GEGANT DE PANORAMA
La nit de dimarts a dimecres –hora andorrana– es va disputar el primer eslàlom gegant FIS a l’estació de Panorama al Canadà. Àxel Esteve va ser el millor de la delegació nacional desplaçada a la prova en aconseguir un brillant tercer lloc que suposa que s’enfila al podi per primera vegada aquesta temporada. Amb un temps de 2’03’’94, va aturar el cronòmetre tan sols 22 centèsimes més tard que el vencedor de la cursa, el canadenc Riley Seger. Àlex Rius, per la seva banda, també es va col·locar entre els deu millors en acabar, precisament, desè amb un registre de 2’04’’79. Xavi Saavedra, no va poder passar de la primera mànega. “Tot i les condicions, ha estat una bona cursa”, explicava l’entrenador Max Tissot.