ACB Lliga Endesa
El MoraBanc cau a Lugo i perd gairebé l'opció de la Copa de Rei
El MoraBanc cau a Lugo i enterra gairebé totes les possibilitats de ser a la Copa del Rei
El MoraBanc cau a Lugo i perd gairebé l'opció de la Copa de Rei
Dos dies abans de la nit de Nadal, el MoraBanc Andorra tenia moltes coses a celebrar però també moltes a perdre a Galícia. La derrota d’ahir a la pista del Breogán va significar el que probablement és l’adeu definitiu a la Copa del Rei i un nou revés a la moral d’un equip que s’ha acostumat a viure a remolc. El dia prometia, el club complia tres-cents partits al’ACB, jugava a la pista del penúltim i ho feia vint-i-quatre hores després que l’esport de la cistella hagués arribat als 127 anys d’història.
Sobre el parquet, la plantilla era conscient que no podia fallar i va arrencar amb les coses clares, ofensivament, gairebé tots els homes que van tenir minuts en el primer període van anotar i la pilota fluïa, però a l’equip li va costar frenar la producció ofensiva gallega, tant, que va veure com s’arribava al final del primer tram del xoc amb empat a 20. Calia mantenir la circulació ràpida i, sobretot, el control del rebot defensiu i el domini de l’ofensiu.
El pas endavant no va arribar, ho va fer el patiment, i en tres minuts i mig, els tricolors van encaixar un parcial de 9 a 2 de la mà de Sergi Vidal i Christian Díaz que va obligar Ibon Navarro a demanar temps mort i a sacsejar l’equip. Vitali, Albicy i Diagne s’asseien per cedir el lloc a Walker, Luz i Stevic. Amb un triple del base del Breogán Cvetkovic, els locals obtenien un màxim avantatge d’11 punts que encenia totes les alarmes, però llavors la defensa va tornar a rutllar i també ho va fer el cap, aspecte fonamental. Els recanvis van agafar momentàniament les regnes i al descans plovia menys: 39 a 33 i vint minuts per endavant.
Com si fos una broma de mal gust, el pas pels vestidors va tornar a oferir un Breogán dominador amb Sergi Vidal com a referència tant a l’hora de marcar el ritme com de sumar, i els de Natxo Lezkano vencien per 52 a 40 en els primers compassos. Tornava la pel·lícula de sempre i es fa pesada. Nova remuntada, nou parcial a favor fins a reduir l’avantatge a un i dos punts en dues ocasions i s’espatllava per dues males decisions. Ahir, a càrrec d’un Dylan Ennis completament esbojarrat: primer en un contraatac contra dos defenses que va acabar amb falta en atac i després jugant-se un triple fruit de la impotència sense cap sentit. Això ho van aprofitar Christian Díaz i Alec Brown per ferir els del Principat de manera gairebé incurable. 65 a 57 a deu per al final.
Els andorrans lluitaven, sí, però ara mateix són un equip trist, que s’ha posat a si mateix l’etiqueta de dominat i que s’ha instal·lat en una dinàmica que els diu que són capaços de fer-ho fins que moren en l’últim alè. L’últim període d’ahir és l’exemple paradigmàtic d’això. Intercanvi de cops, de faltes, de cistelles i de tirs lliures anotats a les dues cistelles amb els equips en bonus ben aviat. Distàncies entre els vuit i els sis punts i esperances fins a l’últim sospir, però el resultat, l’habitual. Capcots, derrota i més a prop dels últims llocs que dels primers. Toca aprendre i reaccionar.