Top-16 Eurocup
El Morabanc guanya el Cedevita i continua líder (87-81)
El MoraBanc suma la cinquena victòria consecutiva en un partit marcat pel retorn d’Albicy i Jelínek i les baixes de Vitali i Diagne
El MoraBanc Andorra no té rival al Top-16, suma cinc victòries seguides, cap derrota, és líder de grup i encara n o ha perdut a casa en tota l’Eurocup. El triomf d’ahir era, segurament, dels més complicats d’assolir. Albicy tornava després de lesionar-se i Jelínek reapareixia després d’un mes per donar aire en moments puntuals i encara amb el genoll embenat. A més, abans de l’inici es confirmava l’absència de Vitali per virus estomacal. Per si no n’hi hagués prou, Diagne marxava tocat a mitjan tercer quart.
El xoc va arrencar amb un cara a cara ofensiu de tots dos equips amb un intercanvi constant de cistelles que no devien convèncer cap dels dos entrenadors. L’empat a 26 al final de la primera mànega amb un bàsquet de Jerome Jordan sobre la botzina deixava clar que ni tricolors, ni croats, permetrien grans diferències al marcador de bon principi i que qui es volgués endur el matx hauria de prémer les dents en defensa molt més del que ho havia fet.
La desimboltura inaugural es va apagar força al bàndol local en un segon quart que va ser espès i encallat, en què els d’Ibon Navarro sumaven gràcies al cor, més que no pas al talent. Aquest fet el va aprofitar el Cedevita per obrir una escletxa menor, però no anecdòtica. Al descans es va arribar amb 42 a 46 però preocupava la facilitat amb què homes com Katic i Justin Cobbs havien vist cistella, com havien recuperat pilotes ingènues i com havien carregat de faltes homes com Oliver Stevic.
A la represa, els andorrans van donar mostres de ser un equip que ha après, i de quina manera, a remar a contracorrent. Cook anotava un triple dolorós només començar, però de mica en mica i de la mà principalment de Shurna, Walker i un Ennis que fregava l’egoisme, els del Principat van anar eixugant la màxima diferència de set punts. Passat l’equador del tercer quart, l’ala-pivot anotava dos tirs lliures que donaven el primer avantatge des del 31 i a 30. El premi s’havia fet esperar perquè el marcador reflectia el 55 a 54. Evidentment, el Cedevita no havia vingut a rendir-se i gràcies al poder a la pintura d’Stipanovic i sobretot als canells de Cook i Pullen, mantenia l’amenaça sobre el parquet. El primer anotava de tres en tres en accions d’un talent individual envejable i el segon li agafava el relleu demostrant que tant li fan les defenses. A deu segons per al final del tercer període es va plantar a nou metres de cistella, es va aixecar amb la mà de Rafa Luz a la cara i va enviar la pilota directament al fons de la xarxa. Empat a 64 i el més calent era a l’aigüera.
Diuen els cànons que els líders colpegen quan fa més mal, quan la demostració de força és un repte clar i directe per al rival. En tres minut, el MoraBanc va etzibar un contundent 7 a 0 gràcies a un triple de Walker i dues cistelles de Reggie Upshaw Jr. que, sense fer soroll, sumava en un contra un i posteriorment gràcies a un rebot ofensiu fruit del treball. Slaven Rimac demanava temps mort i Cobbs tornava els seus a la batalla. D’ell naixerien gairebé tots els punts croats d’aquí al final: triple des de la cantonada, dos més un i assistències a Stipanovic perquè anotés de prop. Però la història estava escrita i el millor equip del grup seguiria invicte al Top-16 i intractable al Poliesportiu gràcies al conjunt. Albicy va agafar la batuta, Shurna el seguia i Walker resistia. 87 a 81 final, repòquer al Top-16 i Kazan decidirà.