El calvari de 'Trunge'

“Quan van aparèixer aquests noms em vaig adonar que el tema era molt gros”, comenta Trungelliti. “Com a jugadors del circuit ATP tenim l’obligació de notificar qualsevol tema referit a apostes. No és una opció, és una obligació. Odio aquestes coses i no puc suportar que s’embruti l’esport d’aquesta manera.” Assenteix quan se li exposa que la majoria de jugadors no ho fan. “No volen tenir problemes, però s’ha de fer sobretot quan hi ha proves tan clares”, subratlla. L’any passat arriba la sentència del judici que esquitxa plenament Coria, Kicker i Heras, i comença el seu calvari. “Vaig denunciar una persona que arreglava partits, un apostador que se’m va apropar, no cap tennista”, lamenta Marco. “La connexió després va trobar aquests tennistes però no soc cap talp”, remarca. El més trist de tot per a Trungelliti és “l’actitud dels companys i d’alguns entrenadors, sobretot els argentins, que m’han donat l’esquena d’una forma lamentable”. En aquest sentit, Marco insisteix que “el comportament de la gent ha estat el més fastigós de tot”. Durant els tornejos posteriors a la sentència, el resident ja va notar que tot havia canviat. “No em saludava gent amb la qual tenia bona relació, em començaven a mirar amb recel i només em queda pensar que és gent que també està implicada en apostes i ha preferit donar suport als corruptes.”

El seu discurs és pausat i tranquil i mastega cada frase amb certa angúnia, com si cada sensació viscuda li colpegés el cor. “En lloc d’acceptar la responsabilitat dels seus fets, els implicats m’han atacat com si jo els hagués venut”, afirma.

“La gent sap qui arregla partits i com es fa, però no sempre es tenen proves tan clares com en el cas d’aquests tres tennistes. No soc cap heroi ni un valent, només he fet el que havia de fer”, sentencia. La ferida del tracte que ha rebut al seu país és ben oberta i trigarà molt a cicatritzar. “No torno a Argentina perquè em sento desprotegit i l’ambient és irrespirable. No sento que sigui el meu lloc ni que pertanyi a aquell país. M’ha afectat tant que, tot i que sigui el meu somni jugar la Copa Davis, si arribés la possibilitat de disputar-la no em neix fer-ho amb Argentina.” Reconeix que psicològicament està “sec” i que ja al darrer partit no va poder ni competir –va perdre davant l’italià Alessandro Gianessi en poc més d’una hora–. Ara vol descansar i reprendrà el seu calendari al Torneig de San Pablo. “He rebut missatges de suport també, eh?”, puntualitza, i “aquesta és una de les satisfaccions més grans a banda de poder anar a dormir cada nit tranquil sabent que vaig fer el que havia de fer”, sosté.

Enamorat d’Andorra

Marco i la seva dona viuen a Ordino des del desembre passat. “Aquí hem trobat tot el que volem. Ens agrada molt la muntanya i és un país espectacular.” El tennista i la seva dona troben que “és el lloc ideal per a nos­altres i hem vingut per quedar-nos”. La relació de Marco Trungelliti i Andorra neix el 2017 quan comença a entrenar amb David Pons i Albert Portas, que “em parlaven meravelles del país”.