Reportatge
Telemarc andorrà
La història d’Ian Rodríguez no s’entén sense l’abans i el després que li va suposar fer d’obridor a la Copa del Món de telemarc fa tres anys a Espot.
Obridor mundial
En telemarc, la figura de l’obridor és la que s’encarrega de baixar davant del corredor amb el dorsal número 1 a les proves de primer nivell mundial. Aquest paper el va protagonitzar Ian Rodríguez a la Copa del Món que es va disputar a Espot fa tres anys. Aleshores, en acabar el descens que marcava les traces de la jornada, l’esportista del Principat va tenir clar que un dia seria ell qui defensaria els colors del país en un Mundial.
Amb 17 anys i encara en edat júnior ha fet realitat aquell somni i s’ha convertit en el primer atleta andorrà a participar al Mundial de telemarc en categoria absoluta. Ahir, minuts després d’arribar d’Eslovènia, on va competir, seguia pensant en el llarg futur que té per davant: “Vull tornar-hi però m’agradaria que fos en un equip i amb més gent. A Eslovènia volia deixar el llistó alt.” Ian Rodríguez representa aquella valentia que els esportistes joves combinen amb una sinceritat que sembla que els doni ales per competir. A l’estació eslovena de Krvavec va córrer fins a cinc curses entre els dies 14 i 18 de febrer i només en la primera jornada es va quedar sense sortir en l’àmbit absolut. La resta de dies va multiplicar la seva presència, fet que el va portar a estrenar-se a l’elit mundial en les modalitats de paral·lel i esprint. Precisament en aquesta segona va firmar el seu millor resultat en acabar en un meritori 30è lloc, superant a dotze corredors que, a banda de l’experiència, disposen de mitjans, instal·lacions i infraestructures que els permeten una posada a punt molt diferent de la de l’andorrà. “El telemarc és un esport minoritari i, a més, molt físic. Aquí, a Andorra, tenim el problema de no poder entrenar coses bàsiques com el salt i el loom [trams de les proves pels quals es penalitza amb temps]”. Aquests són dos aspectes que condicionen l’activitat d’Ian Rodríguez, que no posa cap mena d’excusa. “Sense Judit Gibert [la seva entrenadora] no hauria pogut anar a aquest Mundial, ella m’ha ajudat en tot, igual que han fet membres d’altres seleccions. El primer dia tenia molts nervis i no sabia ni on anava”, subratlla.
L’experiència eslovena ha estat la primera d’un esportista que només pensa a repetir-la aviat.