Esquí de velocitat
Quilòmetre llançat amb l'objectiu dels 200 per hora
Grandvalira acollirà per tercer cop les finals de la Copa del Món d’esquí del quilòmetre llançat amb la voluntat de batre el rècord, de 199,56 per hora
Grandvalira no només serà enguany l’epicentre mundial de l’esquí alpí, ja que també ho tornarà a ser de l’esquí de velocitat amb la disputa, per tercer any consecutiu, de les finals de la Copa del Món, que aquest 2019 seran el 12 i 13 d’abril a la pista Riberal del sector Grau Roig. De cara a l’edició d’enguany, els organitzadors tenen un objectiu clar: batre el rècord de velocitat de la pista. Actualment el té el suís Philippe May amb 199,56 quilòmetres per hora (aconseguit el 2017), i la voluntat és trencar la barrera dels 200, una xifra que s’està resistint des de fa uns quants anys.
Tot apunta que aquest any es podrà aconseguir, ja que enguany la prova se celebrarà unes setmanes més tard i això farà que hi hagi més possibilitats de batre el rècord. Segons va explicar ahir el corredor Jan Farrell, cinquè a la general de la Copa del Món l’any passat, “el fet que la data sigui més tard ens dona més possibilitats per superar els 200 per hora, perquè com més vella i desgastada estigui la neu és millor”, i va afegir que “quan la neu primavera es transforma es crea una pel·lícula d’aigua a sobre i és ideal perquè els esquís corrin”. En aquest sentit, el director tècnic de les finals del quilòmetre llançat de Grandvalira, Nadal Antor, va dir que “l’únic inconvenient és que hi ha un marge de temps molt curt i s’ha d’encertar de tenir la final en aquell moment”.
A la cita de l’any passat celebrada a Grau Roig van participar 74 corredors de 16 països diferents i l’objectiu és incrementar enguany aquesta xifra i superar els 80 inscrits. La pista ha patit alguns canvis aquest any, ja que s’ha allargat una mica, i la longitud serà de més d’un quilòmetre, amb l’ampliació de la zona de frenada per tal de millorar la seguretat dels esquiadors. A més, l’objectiu és estrenar el nou material de la torre i rampa de sortida que no es va poder utilitzar l’any passat a causa de les condicions meteorològiques.
Una copa del món ajustada
Itàlia ha tingut el domini absolut a la Copa del Món del quilòmetre llançat durant els últims anys gràcies a les figures de Simone Origone i Valentina Greggio, però cap dels dos ha pogut començar amb victòria a l’edició actual del circuit mundial. Enguany la Copa del Món consta de quatre cites i es disputen dues proves a cadascuna de les aturades. La temporada es va estrenar al Salla Ski Resort, a Finlàndia, on van guanyar l’austríac Manuel Kramer i la sueca Britta Backlund. Abans de les finals de Grau Roig, la Copa del Món visitarà Suècia i França.
Jan Farrell ha començat la temporada amb un novè lloc a Finlàndia i pensant en les curses de Grandvalira va assegurar que “el meu objectiu és pujar al podi”. D’altra banda, sobre la participació d’algun corredor del país, el director tècnic de les finals del quilòmetre llançat de Grau Roig, Nadal Antor, va declarar que “l’any passat es va fer mal, però enguany esperem poder tenir un representant de casa”.
Una excepcionalitat habitual
Serà la tercera vegada que Grandvalira sigui la seu de les finals de la Copa del Món i el director general, Alfonso Torreño, va voler destacar que “sembla fàcil dir-ho, però això té poc de normal, estem convertint l’excepcionalitat en normalitat a Grandvalira i a Andorra”. De la seva banda, Enric Torres, d’Andorra Turisme, va assegurar que “aquesta prova és important pels mercats en què es difon”, i Marc Cornella, de Vallbanc, que s’incorpora com a nou patrocinador, va manifestar que estan “satisfets per poder viure en directe els valors d’aquesta disciplina”.
JAN FARRELL IMPULSA UN REPTE AMB ESQUIADORS DE DESCENS I DE SUPERGEGANT A LES FINALS
Durant la presentació de les finals de la Copa del Món, Jan Farrell va explicar el repte que ha impulsat de cara a la competició per tal d’atraure més participants. Farrell ha convidat tots aquells esquiadors d’esquí alpí amb menys de 50 punts FIS en les modalitats de supergegant i de descens a fer un duel amb ell, i si algú aconsegueix batre’l a les finals d’esquí de velocitat s’emportarà 5.000 euros en metàl·lic. El britànic va explicar que “ja hi ha hagut algun interessat en aquest repte”, i va afegir que “nosaltres donaríem tot el suport a cinc corredors des de cada federació, i la meva idea és formar-los. A més, això podria suposar un interès general per a tota la comunitat d’esquiadors”.