ACb Lliga endesa
El Madrid desborda el MoraBanc (66-87)
El MoraBanc va sumar l’onzena derrota a l’ACB a mans d’un Madrid que no va donar cap mena d’opció als locals
El Madrid desborda el MoraBanc
Mal inici del MoraBanc Andorra després de l’aturada. El caliu d’un Poliesportiu ple a vessar no va ser suficient per intimidar un Reial Madrid que arribava ferit i va fer pagar els plats trencats als tricolors, que van aguantar el ritme del vigent campió de lliga poc més de deu minuts. A partir de llavors, es va confirmar l’onzena derrota de la temporada a l’ACB.
L’arrencada del duel va presentar un Madrid sincer, amb totes les seves armes al servei de l’equip en atac. En un minut i mig, Tavares, Llull i Taylor van firmar un 0 a 7 que espantava la parròquia local. Els tricolors, però, van respondre de manera perfecta de la mà de Walker, Diagne i Albicy i en els noranta segons posteriors, van equilibrar la balança. A partir d’aquí, els dos conjunts es van citar a un intercanvi de cistelles que va dur la primera mànega a un 19 a 24 enganyós. El Madrid jugava a cent punts i l’Andorra feia creure que podia seguir-lo, però els gegants no abaixen gairebé mai la marxa.
El segon quart va començar exactament igual que el primer però aquest cop, l’estirada blanca seria definitiva. Un zero a tretze de sorida va trencar el partit definitivament. Els de Pablo Laso havien olorat la sang i tenien molta gana. Van anar fent créixer la ferida demostrant que quan poden moure la pilota, és igual a mans de qui acabi, veuen cistella sense parar. La teòrica segona unitat, que seria la primera de qualsevol altre equip va liderar un 12 a 26 que enviava el duel al descans amb tot decidit, 31 a 50 i una dada que resumia perfectament la realitat. Tots els jugadors que havien tingut minuts al bàndol espanyol havien anotat, com a mínim una vegada, excepte Rudy Fernández. Així és impossible doblegar un gegant europeu.
La represa no va tenir gaire història. Tot i que els visitants van abaixar una marxa i es van dedicar a mantenir un coixí que els permetia relaxar-se, el MoraBanc s’estavellava reiteradament contra la defensa blanca. Vitali fallava tot el que llençava, Rafa Luz també ho provava sense èxit i només Shurna semblava haver recuperat tímidament el punt de mira. A l’altra cistella, Taylor trobava espais per seguir castigant i tothom esperava la botzina final per passar pàgina d’un matí de suplici basquetbolístic.
L’última mànega va arrencar amb els tricolors capcots i vint-i-dos punts per sota. Ni això va satisfer el Madrid. En poc més de tres minuts ja guanyava de vint-i-cinc i obligava Ibon Navarro a aturar el joc per aturar l’enèsim vendaval de la tarda. Aquest cop era el torn de Campazzo, que penetrava, anotava de tres i assistia gaudint sobre el parquet. Ell va ser el conductor del duel fins al 66 a 87 final.
La tornada del bàsquet al Principat va ser dura, va ser un suplici per a l’equip i per als aficionats. El MoraBanc no té més remei que passar pàgina immediatament, arriben els quarts de l’Eurocup.
El Madrid desborda el MoraBanc
