eurocup
El MoraBanc diu adéu al somni de l'Eurocup
El MoraBanc va caure davant l’Alba de Berlín i va quedar fora de la final de l’Eurocup
El MoraBanc diu adéu al somni de l'Eurocup
El somni del MoraBanc An dorra a l’Eurocup s’ha acabat. Els tricolors van caure davant l’Alba de Berlín al Poliesportiu, en la segona entrega de les semifinals i van quedar fora de la final de la competició europea. La derrota d’ahir va tancar la millor temporada continental de l’equip, però també va demostrar que els tricolors han pagat l’exigència del calendari i que la plantilla té jugadors que quan s’hi confia, responen. A l’altra cara, alguns efectius sembla que han perdut completament el nord i n’hi ha que transiten entre la ingenuïtat i les mostres de qualitat. Una altra cosa és òbvia: l’Alba és un troç d’equip. Ha estat l’únic capaç de tombar la Bombonera.
La mànega inicial vaticinava un xoc igualat i on els petits detalls, serien decisius. El primer punt clau era la línia de tirs lliures, que tots dos equips van visitar en diverses ocasions. A l’Alba hi havia molt pocs errors i aquests, li donaven un marge mínim.
El segon quart va deixar clar que l’equip que volgués ser a la final, hauria de trobar líders i deixar de banda les accions ingènues. El primer a protagonitzar-la va ser David Jelínek, que després d’estar espès en atac, va protestar una falta i va veure com li xiulaven una tècnica. La reacció la guiava un Jerome Jordan crescut i creixent, però el MoraBanc tornaria a topar amb la mateixa pedra. Vitali perdia la pilota i mentre lluitava per recuperar-la, cometia una antiesportiva que deixava molt tocats els tricolors. L’Alba vivia els seus millors moments i a dos minuts per al descans guanyava de tretze. Ennis fallava des de la personal, des del triple i perdia pilotes i el somni començava a esvaïr-se. Sort n’hi va haver de l’aparició de tres homes que gairebé es donaven per perduts: Jerome Jordan i Reggie Upshaw eren els primers a treure el caràcter i retallar distàncies, el tercer, Andrew Albicy, que feia molt temps que se l’esperava i va ser fonamental per tornar els andorrans al partit. A quatre segons per al descans, els alemanys només guanyaven de sis, però l’enèsima gerra d’aigua freda la va posar Peyton Siva amb un triple a una cama des de nou metres.
L’inici de la represa va ser totalment desconcertant. Jordan tornava a empènyer els locals amb parcial que els situaria davant per primer cop en molt temps i llavors es repetia la pel·lícula: dos més un de Hermansson, tècnica a la banqueta i falta de Vitali a Giedraitis quan tirava de tres. Novament a remar mentre Peyton Siva assessinava sobre la botzina. 62 a 73 i deu minuts per al final.
La despedida del somni va fer justícia a una eliminatòria que, en el fons, no va estar mai tan a prop com va semblar en algunes fases. L’Andorra es va encomanar a la màgia d’un Albicy que sembla que torna a ser el que era. El francès va anotar tres triples consecutius que de tan espectaculars semblaven inversemblants, es va passar del 74 a 83, al 80 a 83 en menys d’un minut, però els alemanys duien la calculadora a sobre. Sikma i Giedraitis es van encarregar de donar-los un coixí suficient en els últims noranta segons i els d’Ibon Navarro van abaixar definitivament els braços.
Les semifinals, l’Eurocup i el curs europeu havia acabat per un equip que mereix reconeixement, que sigui com sigui i es miri com es miri, ha fet història. Ser entre els quatre millors equips de la segona competició continental és a l’abast de pocs i el bàsquet andorrà pot dir que aquest any, hi és per mèrits propis.
Ara toca pensar en la lliga i el camí cap als playoff. També cal recuperar alguns efectius.
El MoraBanc diu adéu al somni de l'Eurocup
