Ambició intacta

El pilot del Monster Energy Honda Team, però, no pujarà a la moto en les millors condicions, ja que té algunes costelles trencades i la clavícula luxada producte d’una caiguda recent i tindrà complicacions per aconseguir acabar aquesta primera prova del calendari del Mundial. Tot i això, Barreda explica que “faig la meva preparació de la temporada basada a tornar al Dakar, que és la car­rera principal que tenim, al gener”. El de Torreblanca farà també “altres curses internacionals de preparació del Dakar i altres cites del Mundial”. En aquest sentit vol fer “tres tests, un als Estats Units, un altre a Marroc i el tercer encara no l’hem decidit, però evidentment estarà centrat en la preparació del Dakar”.

Per això a mitjan febrer ja va començar amb els entrenaments amb la moto i sessions físiques de cara a la primera prova del Mundial, la d’aquest cap de setmana a Abu Dhabi. “Aquest any no serà tan dur perquè són quatre curses i normalment són sis.” Després d’Abu Dhabi, al juliol es fa el Silk Way Ral·li, que passa per Rússia, la Xina i Mongòlia, al setembre el Ral·li d’Atacama a Xile i a l’octubre el Ral·li del Marroc. Tot plegat amb una intenció, preparar el millor possible el Dakar del 2020. L’edició passada, la d’aquest gener, no va deixar bon record a Bar­reda i es vol treure l’espina al més aviat possible. Després de la lesió, de la qual li va costar molt recuperar el canell, gairebé un any i mig, el pilot resident es presentava al Dakar en plenitud física i la mala sort el va fer abandonar a la tercera etapa. Barreda va arribar a posar-se al capdavant, però va anar per un barranc, sense caure, i després no va poder pujar i va haver de ser evacuat en helicòpter al quilòmetre 143 del tram cronometrat del dia. “Mentalment va ser difícil en el moment, però no m’ha costat pair-ho”, assegura. “Tinc la sort d’estar ben envoltat i saber desconnectar i d’omplir-me amb la meva gent. Va ser complicat, sí. Després d’ar­ribar l’any passat lesionat sense poder pujar a la moto durant mesos i sense haver pogut entrenar, aquest any era diferent perquè em trobava bé i havia treballat moltíssim”, lamenta. El pòsit més amarg que li va deixar va ser pel fet “de no poder mostrar tota la feina feta, només dos dies, però està oblidat”, afirma amb rotunditat. Barreda fa una pausa i segueix: “Quan va acabar el Dakar em vaig prendre dues setmanes de tranquil·litat. Tot i ser un Dakar dolent i que no vaig poder fer la cursa que m’hauria agradat, vaig voler desconnectar uns dies per tornar a prendre’m la feina amb ganes i motivació. La realitat és que hi va haver desgast psicològic i molta pressió tot i no haver pogut fer el ral·li sencer, ja que feia uns quants mesos que treballava molt”. La preparació del pilot i el seu objectiu estan enfocats i té “ganes de fer-ho bé i atacar el Dakar amb totes les meves forces. El Ral·li Dakar per a mi és la car­rera que val i la més important. És el meu principal objectiu”, insisteix Barreda.

El Dakar, a l’Aràbia Saudita

En aquest sentit, tot i que encara no és oficial, sembla que durant els propers cinc anys, i amb la intenció de reinventar-se, el Dakar es trasllada als Emirats Àrabs. Bar­reda ho valora amb satisfacció: “Em sembla una bona decisió, la veritat. Ho veig molt bé perquè el Dakar ha de buscar això, anar més enllà i trobar nous llocs. Tot i que Amèrica del sud és, sens dubte, un dels millors emplaçaments del món, algunes zones ja es repetien molt i és positiu que busquin aires nous.”