El MoraBanc cau davant el València per un mal darrer quart (72-73)

El matx arrencava amb el València posant en pista un cinc molt alt que generava problemes als andorrans a les dues cistelles. Vives trobava opcions de bàsquet, igual que ho feien Labeyrie i Dubljevic des de sota. Això obligava Ibon Navarro a fer canvis i a solicitar temps mort. Els seus es mantenien al duel gràcies a un Albicy omnipresent que anotava, recuperava i assistia per l’esmaixada de Shurna que feia aixecar el pavelló. Els tricolors van apujar la intensitat defensiva just a temps i al final del primer període oferien una gran imatge 16 a 15 i els de Ponsarnau només havien fet cinc punts en cinc minuts. El duel mantenia una intensitat de vertigen i donava el domini al que demostrava més qualitat. La segona mànega presentava Will i Matt Thomas com els principals baluards taronja i els visitants s’escapaven de sis. Va ser aleshores quan el MoraBanc va tornar a mostrar les dents i gràcies a la defensa va trobar espais per córrer i segellar un parcial de 10 a 0 que li tornava les regnes. Al descans arribaven amb un empat a 37 que feia justícia al que s’havia vist sobre el parquet.

La batalla no va oferir ni un moment de treva a la represa. La primera estrebada la va donar un MoraBanc que mirava els play-off amb voracitat. Albicy, Ennis i Diagne donaven un nou mínim però valuós avantatge als seus que l’equip seria capaç de mantenir tot i els problemes per frenar un Dubljevic creixent. Els de Jaume Ponsarnau es mantenien gràcies al montenegrí. L’única nota negativa era que els d’Ibon Navarro no convertien en cistella el gran esforç que feien a darrere. Els visitants no trobaven la fórmula per capgirar el resultat, mentre els tricolors seguien remant buscant la recompensa. Aquesta va arribar amb un parcial de nou a quatre en l’últim tram, que els va permetre plantar-se als últims deu minuts amb deu punts de marge i un somriure a la cara de David Jelínek, que va veure com la seva lluita per frenar els alers rivals es traduïa en cinc punts consecutius. El MoraBanc tenia a les mans doblegar el finalista de l’Eurocup. Evidentment, aquest no havia vingut a regalar res i als dos minuts ja tenia bonus a favor i Dubljevic exercint de mestre de cerimònies. Seu va ser el triple que va obligar Ibon Navarro a demanar temps mort per evitar mals majors. 65 a 61 i sis per al final. La situació s’agreujava quan Vives i Sastre ho igualaven a 67 amb dos triples i Labeyrie sumava des del lliure per tornar els seus a davant. A dos minuts per al final, València un punt amunt i un home com a referència. El de sempre: Bojan Dubljevic. El MoraBanc va trobar a la línia de tirs lliures un aliat per seguir sumant i respondre els atacs taronja, que ara sí, solien acabar en cistella. Va ser a cinquanta segons per la botzina, quan els de Ponsarnau no van poder trobar el llançament del pivot i van acabar esgotant la possessió. Temps mort local i calia sumar: 72 a 73 i poc més de dues possessions per jugar-se. No hi va haver sort en el primer intent, ni en el segon. Tot i que Vives va errar des de prop, Diagne va agafar el rebot amb deu segons per al rellotge i la va donar a Albicy. El francès va creuar el camp i va trobar el triple que buscava, però va quedar curt i no hi va haver temps per a més. La botzina final va donar el premi al València. El conjunt andorrà ho va intentar per tots els mitjans, però no hi va haver sort. Aquest és el camí per ser als play-offs.

esports

“Estic enfadat amb mi mateix”