El VPC guanya el Montréjeau i assegura l'ascens a Honor (10-9)
Els andorrans s’imposen a l’US Montrejeau en un partit marcat per les defenses i certifiquen l’ascens de categoria
El VPC guanya el Montréjeau i assegura l'ascens a Honor (10-9)
El VPC Andorra ja és equip d’Honor. Els homes de Jonathan Xepi Garcia es van imposar, ahir a la tarda, a l’US Montrejeau per 10 a 9 i van certificar la seva presència a la final de la fase d’ascens. El fet que el seu rival en el partit decisiu, l’Etoile Sp Vinassanaise, ja hagués aconseguit el salt de categoria com a primer del seu grup, atorga la plaça en categoria superior als andorrans abans de disputar la final. “Estic molt satisfet, lògicament. Han estat vuit mesos de molta feina d’aquests nois, s’ho han currat molt i quan és així i veus els fruits el regust de boca que et queda és molt bo”. El tècnic del VPC Jonathan Xepi García no podia amagar la seva felicitat. El club i els jugadors s’havien marcat l’objectiu del retorn a Honor per aquesta temporada després de quedar-se a les portes el curs passat. I el premi ha arribat. “Es va marcar aquest objectiu i l’entitat va posar tots els mitjans per poder-ho assolir. La part humana, a més, ha estat indispensable”, va remarcar l’entrenador.
El partit davant l’US Montrejeau es va disputar en un camp neutral, a Saint-Jean-du-Falga, i el VPC el va encetar massa nerviós. “No hem sabut gestionar bé els nervis al principi. El fet de jugar contra un primer i que ja tenia l’ascens assegurat els hi treia una mica de pressió i ens han posat contra les cordes”, va explicar Xepi. Aviat es van torçar les coses quan el Montrejeau va aconseguir avançar-se gràcies a unes penalitats (0-3). De mica en mica els andorrans anaven agafant el pols i Ramaz Jinashvili, un dels protagonistes del partit, aconseguia empatar abans del descans amb un xut a pals (3-3). El Montrejeau aprofitava la incertesa del VPC per tornar a avançar-se i deixar el 3-6 amb què es va arribar al descans. A la represa, Ramaz va tornar a donar un cop d’autoritat i va anotar un assaig i la posterior transformació que significava la remuntada del VPC (10-6). El rival va acusar el gir al resultat del georgià "En aquest punt hem marcat la gran diferència psicològica", va reconèixer Xepi. “Durant el partit han brillat més les defenses que els atacs. Nosaltres hem estat molt sòlids darrere i hem concedit poc”. Malgrat la victòria i l’ascens i estar àmpliament satisfets i orgullós dels seus homes, al tècnic andorrà li va quedar una espineta, l’atac. “En la linia ofensiva no hem estat bé. Hem jugat amb massa dificultats i hem obert poques pilotes i sempre que ho hem fet ells han patit”. Independentment d’aquest aspecte a corregir per la final, García va considerar clau en el joc “la solidaritat que mostra l’equip”. L’altra creu de la jornada, tot i que sabuda, van ser les baixes sensibles que van tenir els andorrans, ja que ni Thiago ni Agustín González, lesionats en el partit davant el Toulouse Lalande, van poder participar en el partit. Ara queda per davant el darrer repte, el darrer escull, que és la gran final davant l’Etoile Sp Vinassanaise del proper cap de setmana. Amb l’ascens a la butxaca podria ser un moment per repartir minuts però Xepi va assegurar que no vol cap mena de relaxació: “Just a la finalització del partit, quan estàvem abraçats al mig camp, tots coincidíem que volíem guanyar la final. Un cop arribats a aquest punt, encara que ja s’hagi aconseguit l’ascens, tots volem guanyar la final”, va insistir el tècnic.
Un darrer partit que també es disputarà en camp neutral. Tot i que no hi ha confirmació oficial podria disputar-se per la zona de Perpignan. Encara no s’ha tancat l’hora ni el dia però els dos equips es podrien posar d’acord en diumenge a les 15.00 hores.