Permís per seguir somiant

El duel començava molt de cara per als interessos andorrans ja que als primers compassos de partit, el Manresa perdia el seu màxim anotador. Ryan Toolson es retirava lesionat als dos minuts i escaig i a més, els catalans es posaven en bonus a menys de quatre minuts d’haver arrencat. Això ho van aprofitar els tricolors per obrir la primera escletxa: 4 a 11. L’encert exterior va permetre als d’Ibon Navarro marxar al final del primer període manant. Per tombar el Congost calia mantenir-lo, encaixar menys i no perdre pilotes ingènues fruit de la pressió local. Peñarroya ja havia ensenyat una defensa zonal i una individual a tota la pista.

Els primers compassos del segon període van ensenyar una marxa més dels catalans. Sergi García i Yankuba Sima es penjaven del cèrcol per reestablir l’empat i Álvaro Muñoz responia al triple d’Ennis amb la mateixa moneda. Tos dos equips responien les preguntes rivals amb contundència. Guillem Jou anotava des d’onze metres sobre la botzina i en l’acció posterior ho feia Walker, també de tres després d’una gran jugada col·lectiva. D’aquesta cistella va néixer un parcial de 10 a 0 que va donar un coixí de nou punts important als del Principat tal com anava el partit i va obligar Peñarroya a aturar-lo a dos minuts pel descans. Albicy conduia la nau anotant com i quan volia, demostrant que quan està bé, l’equip rutlla i costa molt d’aturar, però els d’Ibon Navarro encara concedien massa en defensa. Jerome Jordan va fer dues faltes consecutives a Lundberg i Guillem Jou va sumar de tres, per tornar als manresans al matx completament. A la mitja part, 38 a 44 i els andorrans demostrant que havien sabut patir, treballar i crear al ritme d’Albicy, en una primera part molt igualada. El francès duia 17 punts. Només necessitava socis.

La represa va fer aparèixer la figura de Dylan Ennis. L’únic relativament encertat en un tercer quart que es recordarà més per la successió d’errades, imprecisions i manca de joc que no pas per la clarividència i l’intercanvi de cistelles. A menys de tres minuts per acabar-lo, el parcial era de 9 a 8 i el millor per als d’Ibon Navarro, que havia rebut una tècnica al descans, era el resultat 47-56 a deu pel final. L’inici de l’últim quart va ser invers al del tercer. Tècnica a Peñarroya, buscada, i el MoraBanc marxant de deu. La distància era prou significativa en un duel encallat, on cada cistella era or i la manca d’anotació era culpa tant de les bones defenses com de la manca de punteria.

Van ser els d’Ibon Navarro els qui van saber aprofitar l’escenari i sumar quatre punts consecutius en un minut, gràcies a Diagne i Sanè. A falta de sis pel final, el marcador reflectia un 49 a 63 que era definitiu. El marge era ampli i el Manresa no es veia capaç de girar la truita. Muñoz i Lundberg van provar-ho i van reduir la diferència fins als sis punts, però ni ells ni la pressió d’un Congost entregat van poder contra un MoraBanc que segueix aferrant-se a la lluita pels play-off. Diagne va acabar amb doble figura fruit d’una entrega que és l’exemple a seguir.