Reportatge
Sensació agredolça
L’Andorra Hoquei Club ha tancat la temporada amb un punt amarg en quedar a les portes del play-off d’ascens. El balanç, però, és força positiu ja que l’objectiu inicial, la permanència, s’ha assolit aviat, amb escreix i amb un bon hoquei.
Sensació agredolça
Dues derrotes consecutives han acabat deixant fora l’Andorra Hoquei Club del somni del play-off d’ascens a nacional catalana. Malgrat quedar-se amb la mel als llavis, l’equip ha signat una temporada notable i ha fet un salt qualitatiu que ha de significar un canvi d’objectius. Els nois de Roger Corral han baixat el teló del curs al grup B de primera catalana en 7a posició, amb 48 punts, 15 partits guanyats, 3 d’empats i 12 derrotes. El campió ha estat el CP Congrés, amb 71 punts, 1 per sobre del Barça Lassa B, que farà la promoció amb l’Espanyol, el CP Sitges i el CE Vendrell. Els andorrans s’han quedat a dues posicions i 4 punts de la gran il·lusió.
“Fem un balanç molt positiu de la temporada. L’any passat vam jugar per promoció de descens i l’objectiu que ens havíem marcat al principi de curs era el de la permanència.” Són paraules de Nil Castellví, jugador de l’Andorra HC, que destaca “el canvi de xip brutal que hem fet tots per lluitar per altres coses. L’objectiu va passar de ser la salvació a somiar en l’ascens a nacional catalana”. El jugador de l’equip andorrà insisteix que “el canvi respecte a l’any passat ha estat enorme. Jo no ho havia viscut mai, això de passar d’estar a baix a estar a dalt. El balanç és bastant satisfactori”. Tot i això, el fet de no poder arrodonir la temporada i posar-hi la cirereta deixa al grup “un punt amarg, perquè ens ha faltat molt poc”, comenta Castellví. “La llàstima va ser la derrota a casa davant el Sant Cugat. Aquí vam fallar i vam perdre totes les opcions. Va ser la clau perquè ens hauríem jugat la promoció contra el CP Monjos i ja no vam poder fer res”, explica el jugador barceloní. Nil afegeix que també queda una sensació de “ràbia i impotència perquè no pots evitar de tenir la incògnita de si podíem haver donat més. Ens va anar d’un partit i si haguéssim guanyat un altre hauríem lluitat per pujar. Els esportistes som ambiciosos i sí que et queda un punt amarg”.
D’altra banda, Castellví no té encara clar el seu futur. En principi podria no passar per Andorra, ja que té ofertes de diversos equips i vol prendre’s un temps per valorar. No descarta seguir al Principat, ni de bon tros, però després d’uns mesos de meditar cap a on poden encaminar-se les seves passes podria resoldre aquesta incògnita.