Fede Bessone
“Som on volíem, depenent de nosaltres per pujar”
L'FC Andorra es troba al llindar de viure el primer dia gran de la nova etapa. Diumenge, davant el viladecans a prada de moles, l’equip tricolor pot aconseguir l’ascens a la tercera divisió
“Som on volíem, depenent de nosaltres per pujar”
La seva trajectòria esportiva, les fites aconseguides i la seva experiència van assenyalar Fede Bessone, només trepitjar Andorra, com un dels pals de paller del vestidor tricolor. Veu autoritzada i futbolista dels que es fan sentir entre bambolines, el lateral va compartir una xerrada amb el Diari abans del decisiu partit davant del Viladecans.
La tercera ja la tenim aquí.
Tranquil·litat, que primer hem de guanyar el Viladecans. Ara som on volíem. Darrer partit i depenent totalment de nosaltres mateixos per assolir l’ascens. Sabíem que no seria fàcil, però hem estat constants i ens ho hem treballat. Tenim molt clar que volem guanyar per ser campions, independentment del que passi amb el tema del Girona B.
Fins i tot, els rivals directes han fallat més del que pensaven.
Sí, i tant! Estem parlant d’un desavantatge de 14 punts respecte al Manresa, que era el líder quan va començar el nou projecte. Hem fet les coses molt bé i se li ha de donar molt de mèrit a la gent, als que hem vingut nous i als que ja hi eren. Vam entendre el missatge des del principi i, entre tots, hem aconseguit que fos possible tot això.
A la plantilla hi ha jugadors que han estat a mil batalles i categories superiors. No sé com es porta la pressió.
No he estat mai un jugador que m’hagi pogut la pressió. Ni abans ni ara. Per diumenge cap de nosaltres la té i sap per què?
Sorprengui’m.
Perquè hem hagut de conviure amb aquesta pressió des del dia que vam arribar. Estàvem a 14 punts del líder, estàvem obligats a guanyar cada partit i el dia que empates sembla una derrota. Et deixes dos punts a Gavà i després el Viladecans hi va i perd 3 a 0. Tot plegat fa que donis valor a coses que, en altres situacions, no els en donaries.
Quan el projecte va arrencar l’ascens no era una obligació.
En la primera xerrada que vam tenir al vestidor amb els responsables del club ja se’ns va traslladar que el repte era complicat però que ho havíem d’intentar. Es va crear un vincle fort entre els que ja hi eren i els que arribàvem i estem a un pas d’aconseguir el que semblava un miracle.
Tot acostuma a costar. Potser algú es pensava que l’Andorra guanyaria sempre 5 a 0.
Això és impossible. I menys a primera catalana. Pot semblar un tòpic però la categoria és molt igualada i complicada. Potser a casa, amb els jugadors que tenim i el nostre estil de joc, sí que ens hem pogut mostrar superiors al rival. Sobretot, hem sabut jugar i gestionar bé aquesta obligació que ens vam imposar de guanyar cada partit.
Alguna crítica ha aparegut per la pèrdua de protagonisme dels jugadors andorrans.
Els jugadors del país tenen el mateix paper, o inclús més, que els que hem vingut de fora. Tenen una actitud espectacular i estan molt il·lusionats amb el projecte. Ludo, per exemple, no jugava gaire al principi i al final s’ha fet un lloc. Kiki és titular, Álex està jugant... Al final el nivell se’l posa un mateix i si jugues i respons segueixes a l’equip. Això passa a tot arreu.
Piqué vol sentir l’himne de la Champions a Andorra.
[Riu] Encara queda molt per a això! Ell està molt implicat i molt il·lusionat en el projecte i ens ho ha demostrat. Quan ha pogut ha vingut a veure’ns i sempre ens ha fet sentir importants perquè és un paio molt proper. Ara hem fet un pas molt important i estem a punt de pujar de categoria. Hem d’anar a poc a poc perquè no hi ha res fàcil i el futbol no és una ciència exacta.