l'ascens de L'FC ANDORRa
L'FC Andorra venç el Viladecans i ja és de tercera (3-0
L’FC Andorra es desfà del Viladecans amb comoditat i aconsegueix, com a campió de grup, l’ascens directe a tercera divisió
Ernest Forgas va hissar la bandera a Prada de Moles, on l'FC Andorra va certificar ahir l’ascens a tercera divisió en una jornada històrica. El mes de desembre, a l’inici d’aquesta aventura, tothom era conscient que feia falta un miracle per cordar la categoria de bronze al primer any de projecte. Quan s’enceta una aventura d’aquesta magnitud és necessari que un equip, a banda de la feina coral, s'abraci a la inspiració del seu golejador. Forgas ha respost amb escreix, 15 gols en 18 partits, tornant a exhibir que és d’aquells davanters amb instint i que són capaços de rematar una rentadora i posar-la a dins.
L’ascens suposa la culminació d’una aventura boja que encara ha de seguir escrivint capítols. L’aspecte que va oferir Prada de Moles amb gairebé un miler d’espectadors i amb públic seguint el partit des de les zones més inhòspites demostra que aquest equip enganxa. I l’afició demana més a crits. No es volen aturar aquí.
En un partit sobrecarregat de pressió, el grup va saber facturar un partit excel·lent i retorçar el marcador quan el guió ho exigia. La proposta del Viladecans no va sorprendre. Ben ordenat, l’equip de Raúl Paje defensava amb una línia de cinc quan l’Andorra tenia el govern de la pilota i aconseguia taponar les poques vies d’aigüa que oferia. A l’onze tricolor li costava elaborar i buscava atacar a l’espai. Només un quart d’hora va poder resistir el Viladecans. Un cop desxifrat, l’equip català va emergir Rubén Bover. Assistint, robant i repartint, el mallorquí va definir gairebé desequilibrat una acció personal que va suposar el primer gol de la tarda (1-0). Aquest va ser el preludi de l’adeu pel quadre de Paje. Es va exigir l’Andorra que va començar a jugar amb música i a mostrar-se insaciable. Entremeliat i agitador, Moha Keita va començar a aixecar el públic dels seients. Desvergonyit, descarat, de moviments i tics neymarescos, el senegalès es trobava còmode desencaixant defenses i es va perfilar en més d’una ocasió per posar a prova Jaime. La rúbrica, però, la va posar Forgas (19’) en una jugada on es va guanyar la posició i va batre el porter visitant amb un xut terminal. Segon crit i abraçada de gol. Atrotinat el Viladecans, l’equip tricolor encara va poder augmentar el marcador abans d’anar als vestidors amb Forgas, en dues ocasions, Bover, Fede Bessone i Keita. Precisament Moha es va citar amb Jaime i no va poder validar el que ja s’olorava com a sentència. Un tercer gol que va arribar amb la signatura de Ludo. L’andorrà ha guanyat protagonisme en les darreres setmanes i va posar el fermall a l’ascens aprofitant una assistència de Forgas. Braçalet al cel, llàgrimes, emoció i moment per pensar en Emili Vicente. Dissabte va fer dos anys que el tècnic lleidatà ens va deixar sobtadament i les bases d’aquest èxit les va construir ell. Amb el 3-0 i els jugadors suplents i no convocats remenant les cireres a la banda esperant el xiulet final, la cúpula del club ja va respirar. L’ascens era un fet i el miracle s’havia produït. Mirades còmplices, abraçades, somriures inesborrables i esbufegades eternes. L’Andorra ja és de Tercera.
