L'Engordany passa ronda de l'Europa League
Els homes de Filipe Busto tornen a superar La Fiorita i reprodueixen la història de l’any passat
Acostumats a les classificacions agòniques, la UE Engordany va preferir decantar-se per un accés sense turbulències. Amb el record del gol en pròpia porta de Francesco Sartori al minut 96 que va permetre als andorrans deixar fora l’SS Folgore de San Marino i disputar una segona prèvia davant el Kairat Almaty d’Arshavin, l’Engordany va treballar a favor d’obra. Va tornar a ser una diana en direcció involuntària i errònia la que segellés la classificació de l’onze blanc-i-negre. Quan el partit s’adormia, Marco Gasperoni servia en safata el gol de la victòria i espolsava l’empat de l’SP La Fiorita, amb Jesús Coca com a protagonista inesperat, que havia amagat en ennuegar el sopar a més d’un.
El gol d’Aaron Sánchez a Serravalle permetia als homes de Filipe Busto gestionar el partit amb relativa comoditat. Moltes faltes, poc joc i poques oportunitats amanien els primers minuts davant la necessitat dels escaldencs. Sebas Gómez executava un servei de cantonada resolt per Nikola Zugic amb l’1 a 0. El trajecte semblava menys porós i bastant alleugerit. El Comunal Joan Samarra Vila mastegava certa tranquil·litat i el quadre de San Marino no semblava tenir opcions d’aigualir la festa. El xiulet final va donar pas a una celebració continguda i modesta però amb la certesa que els equips andorrans han deixat de ser protagonistes d’una sola aventura.
Visiblement satisfet, el tècnic de la UE Engordany, Filipe Busto, va subratllar que “hem buscat un joc més directe i hem pogut tenir el control del partit”. El tècnic va afegir que “és històric” i és el segon any que ho aconseguim”. Sebas Gómez va explicar que “el partit no ha estat gens fàcil, ja que són un equip amb ADN competitiu i italià”.
El Kairat Almaty va tornar l’any passat l’Engordany a la realitat amb un 0 a 3 d’anada i un 7 a 1 de tornada. El premi d’accedir a la segona prèvia acostuma a ser enverinat però els andorrans no pensen a llepar-se abans de la ferida. El Dinamo Tblissi ja espera i toca creuar els dits. Mentrestant, que vagin passant.
S'ACABA EL SOMNI CONTINENTAL DE LA UE SANT JULIÀ (4-0)
Acostumats a les classificacions agòniques, la UE Engordany va preferir decantar-se per un accés sense turbulències. Amb el record del gol en pròpia porta de Francesco Sartori al minut 96 que va permetre als andorrans deixar fora l’SS Folgore de San Marino i disputar una segona prèvia davant el Kairat Almaty d’Arshavin, l’Engordany va treballar a favor d’obra. Va tornar a ser una diana en direcció involuntària i errònia la que segellés la classificació de l’onze blanc-i-negre. Quan el partit s’adormia, Marco Gasperoni servia en safata el gol de la victòria i espolsava l’empat de l’SP La Fiorita, amb Jesús Coca com a protagonista inesperat, que havia amagat en ennuegar el sopar a més d’un. El gol d’Aaron Sánchez a Serravalle permetia als homes de Filipe Busto gestionar el partit amb relativa comoditat. Moltes faltes, poc joc i poques oportunitats amanien els primers minuts davant la necessitat dels escaldencs. Sebas Gómez executava un servei de cantonada resolt per Nikola Zugic amb l’1 a 0. El trajecte semblava menys porós i bastant alleugerit. El Comunal Joan Samarra Vila mastegava certa tranquil·litat i el quadre de San Marino no semblava tenir opcions d’aigualir la festa. El xiulet final va donar pas a una celebració continguda i modesta però amb la certesa que els equips andorrans han deixat de ser protagonistes d’una sola aventura. Visiblement satisfet, el tècnic de la UE Engordany, Filipe Busto, va subratllar que “hem buscat un joc més directe i hem pogut tenir el control del partit”. El tècnic va afegir que “és històric” i és el segon any que ho aconseguim”. Sebas Gómez va explicar que “el partit no ha estat gens fàcil, ja que són un equip amb ADN competitiu i italià”. El Kairat Almaty va tornar l’any passat l’Engordany a la realitat amb un 0 a 3 d’anada i un 7 a 1 de tornada. El premi d’accedir a la segona prèvia acostuma a ser enverinat però els andorrans no pensen a llepar-se abans de la ferida. El Dinamo Tblissi ja espera i toca creuar els dits. Mentrestant, que vagin passant.