Alegria continguda
El sorprenent inici de temporada de l’FC Andorra desferma la satisfacció al vestidor tricolor, que tot i això es manté prudent
Alegria continguda
“Ningú ens ho esperàvem.” Gabri Garcia, tècnic de l’FC Andorra i un dels principals responsables del sorprenent inici de l’equip, és el primer a acceptar que la situació ha agafat tothom a contrapeu. “Vam planificar un equip per a Tercera Divisió, això sí, per intentar tornar a aconseguir l’ascens, però en tot cas mai per a Segona B”, va recordar el tècnic diumenge. Però les expectatives han anat molt més enllà. Era impossible imaginar que l’FC Andorra, que el desembre passat estava a mitja taula del grup 2 de Primera Catalana, fos el líder del grup 3 de Segona B en ple setembre. Nou mesos i un canvi gegant.
I com no podia ser d’una altra manera, aquest és un motiu d’alegria immensa al vestidor, que tot i la situació manté màxima prudència perquè realment aquest inici dona confiança, però no dona dret a somiar en l’ascens. Per davant queden 33 jornades de la fase regular i si alguna cosa han demostrat les cinc primeres jornades veient els resultats del grup és que hi ha màxima igualtat i pot passar qualsevol cosa. “L'any passat amb l’Alcorcón a la jornada 17 anàvem líders i a la segona volta no vam aconseguir guanyar ni un partit. Arriba a durar un mes i mig més la competició i descendim. El futbol té aquestes coses”, va recordar el davanter de l’FC Andorra i heroi de diumenge Víctor Casadesús sobre la seva experiència del curs passat a Segona A.
És per això que el mallorquí és el primer a cridar a la calma i assenyala que “tot això és molt bonic, jo vull ser allà a dalt tot l’any i guanyar diumenge el Vila-real, fer gols, però la temporada és llarga”.
El que segurament també té clar Casadesús és que serà complicat mantenir el gran nivell d’efectivitat exhibit en el seu tram inicial com a tricolor. Ha estat sobre el terreny de joc un total de 47 minuts, comptant els del descompte, i ha marcat dos gols, un dels quals decisiu. Concretament va disputar 19 minuts en el debut a Prada de Moles contra l’Ejea, i a la segona pilota que tocava ja va estrenar el caseller com a golejador, només 10 minuts després d’haver entrat al camp. Diumenge, al Prat, va trigar una mica més, però no gaire Amb 28 minuts al camp va fer el gol decisiu que donava el lideratge. “Jo he vingut per ajudar, per ser un més i perquè l'entrenador em faci jugar, si ho troba oportú”, va valorar el fitxatge estrella de l’equip.
El filial goleja amb Cucu
De la seva banda, l’FC Andorra B va disputar diumenge el segon partit de la temporada al grup 21 de Quarta Catalana i el primer a Prada de Moles. El filial dirigit pel Maño va passar per sobre del Verdú-Vall del Corb amb Ricard Fernández, Cucu, com a protagonista. L’andorrà, que està en dinàmica del primer equip però va disputar el partit amb el segon, va marcar fins a quatre dels set gols, mentre que els altres tres van ser de Diakite, en pròpia porta, Brian Pubill i Izan Fernández. L’FC Andorra B és segon a la taula amb sis punts.
LÍDERS DES DE L''EXILI'
Marc Basco - Andorra la Vella Per veure l’FC Andorra líder de la Segona Divisió B cal mirar 8.330 dies enrere, concretament cal viatjar a l’1 de desembre del 1996. Aquell diumenge, el conjunt tricolor, que llavors entrenava Paco Martínez Bonachera, es va desfer per 2 a 0 del Llíria a la jornada 14 amb dianes de Raúl Garrido (rival de l’FC Andorra enguany com a tècnic de l’Olot) i de Juan José Tenorio. El d’aquell dia va ser un matx especial, ja que els del Principat van haver d’exiliar-se a Tàrrega per fer de locals perquè l’Estadi Comunal va ser clausurat unes jornades abans per part de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). L’FC Andorra arribava líder al duel de la jornada 12 contra l’Elx al Comunal, però després de caure per 0 a 1, i amb la diana de l’empat anul·lada al minut 92, uns individus van agredir l’àrbitre assistent Mollinedo Cobo amb un cop de peu, mentre que al col·legiat principal, Basterretxea Bitorica, van tirar-li una bola de neu al cap, segons va recollir la crònica del Diari. Aquestes accions van suposar el tancament una jornada de l’estadi per part del comitè de competició de l’RFEF, i tot i que en un primer moment l’alternativa va ser jugar a Balaguer, els tricolors van acabar disputant el matx contra el Llíria a Tàrrega, en el que va acabar sent un exili feliç que va deixar l’FC Andorra per últim cop al capdavant de Segona B. Aquella campanya el club va acabar sisè a la lliga i l’any següent es va produir el descens a Tercera Divisió.