Repartiment de punts a Prada de Moles (1-1)

Les absències de Bover i Rai Marchán i la decisió de resguardar Moha Keita d’inici a la banqueta va mostrar un Andorra amb el dibuix sacsejat. Gabri va reconstruir l’equip amb un 3-5-2 amb pilota, una línia de tres centrals –Gaffoor, Vilanova i Fede Bessone– i dos carrilers llargs amb Loureiro i Jilmar. La proposta va permetre als tècnics apedaçar la zona de creació amb Riverola, sempre metrònom, i Palanca i fent d’adhesiu, Víctor Casadesús. El mallorquí, amb certa llibertat de moviments, treballava per tenir presència al migcamp i poder connectar amb Musa i Forgas. El Llagostera va sortir decidit a bloquejar per l’embut i, per aquest motiu, s’accentuava la importància dels laterals llargs. Com que no es trobava escletxa al mig i la circulació no era gaire fluida, Jilmar va esdevenir en aliat de Riverola i als 19 minuts de partit va servir en safata l’1-0 que Musa va embocar amb un toc mossegat però suficient per batre Marcos. Poc va variar l’ecosistema fins a l’arribada de l’interludi, amb l’Andorra sense aconseguir descomptar pel centre i carregant les intencions amb Loureiro o amb la inspiració de Musa Sidibé.

Tot i l’avantatge, el partit no demanava un respir. Pocs equips a la categoria tenen la lliçó tan ben apresa i el seu ideari tan interioritzat com el Llagostera d’Oriol Alsina. Si hi ha un factotum al club català i un artífex del miracle de portar els llagosterencs al futbol professional amb sis ascensos en 10 anys és, sens dubte, Alsina. La seva metodologia –mantenir la porteria a zero amb defensa tancada a pany i forrellat, exhibint armadura, joc directe i explotar al màxim les jugades d’estratègia– va quedar ben palesa a Prada de Moles. A l’alba de la represa, Magallán, a pilota aturada, transformava una rosca a la frontal de l’àrea en l’empat (1-1). Un gol que va ser un cop directe al rostre dels tricolors, que van tenir problemes a partir d’aquest punt per recobrar el color. Només un minut després, a Musa se li va fer de nit quan va reptar Marcos a un u contra u que es va diluir per l’aigüera. Aliè al recer del seu Municipal, el Llagostera sembla oferir la seva millor versió. Aferrat a una idea de joc de mossegar molt i concedir poc, els gironins no busquen ni necessiten la pilota per articular-se. Precinte per blindar Marcos, transició ràpida i l’ullal de Sascha i Gil Muntadas i, si això no funciona, el laboratori d’Alsina resol la papereta. Riverola, jeràrquic més que mai, va tenir l’opció d’espolsar-se el gol llagosterenc, però la jugada personal, amb frac i rosqueta, no va trobar la xarxa. En aquesta classe de partits enllaunats amb poca profunditat, tot és qüestió d’atrevir-se. Així, Gabri va moure la pissarra i va donar alè a Bessone per agitar amb Moha Keita i va tornar al 4-3-3 per irrompre amb velocitat pels perfils. Forgas, difuminat i escapçat, va donar el relleu a Pachón i Martos va ocupar un lloc al pivot en detriment de Palanca. Era hora de tirar més d’ofici que de relat, però res no semblava asserenar l’Andorra, que jugava amb el jou del rellotge al clatell. Amb Gaffoor expulsat per vermella directa per una puntada a Sascha, l’Andorra no va treure la bandera blanca fins després que Moha desaprofités el gol terapèutic.

"EL SEU GOL ENS HA FET MOLT MAL"

Gabri García, l’entrenador de l'FC Andorra va explicar que “en moltes fases del partit hem estat millors perquè hem estat l’equip que ha proposat guanyar des del primer minut”. Tot i això, Gabri va reconèixer que el gol de l’empat va fer molt de mal a l’equip. “Volíem aguantar els primers 15 minuts perquè ells abaixarien el to físic”. A la segona part, tal i com va apuntar el tècnic tricolor, “s’ha jugat molt poc i a ells ja els interessava que el partit es desenvolupés per aquí”.