El comiat del número 1

El número 1 del tennis andorrà durant 14 anys, Jean-Baptiste Poux, ha penjat enguany la raqueta i, com no podia ser d’una altra manera, la Federació Andorrana de Tennis (FAT) ha volgut fer un reconeixement a qui ha estat el seu màxim exponent en l’àmbit internacional durant les dues darreres dècades. L’acte que va posar el punt final a la seva carrera de manera oficial es va dur a terme ahir a les instal·lacions de la seva escola a la Massana, i com sol acompanyar aquests tipus de situacions, van venir acompanyades de llàgrimes. Abans, però, hi va haver agraïments i elogis. “És de justícia reconèixer les coses i fer-ho en el moment que cal”, va exposar ahir el president de la FAT, Àlex de Santiago. També hi era present el secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, que va exposar que “el tennis andorrà perd, si no el millor, un dels millors jugadors que ha tingut, és un homenatge més que merescut”. Poux ha estat 19 anys representant el país en competicions internacionals, en els quals ha obtingut un balanç positiu de victòries i derrotes. Va ser el primer andorrà a disputar la Copa Davis, l’any 2000 a Ghana, i des de llavors ha assolit 43 victòries i 35 derrotes en aquesta competició. A més, ha participat en cinc Jocs dels Petits Estats, assolint dues medalles de bronze, una a Xipre i una altra a Islàndia, i també va ser l’abanderat andorrà en els Jocs de Liechtenstein del 2013. Precisament, aquest moment a Liechtenstein i el de Ghana van ser els que va voler remarcar ahir el ja extennista en el seu discurs de comiat. “Destacar un record és complicat, però ser el primer tennista a debutar en una Davis a Ghana quedarà com un fet especial i tenir el privilegi de ser abanderat dels Jocs també ho recordo amb orgull. Res supera desfilar amb els colors del teu país”, va assegurar. Evidentment, les paraules d’emoció i les llàgrimes van arribar quan es va dirigir a la seva família, a qui va agrair el seu suport incondicional des del principi. “Heu sacrificat moltes coses perquè jo pugui jugar en les millors condicions. Vam prendre decisions complicades com marxar de casa quan jo només tenia 15 anys i així donar-me tots els mitjans per aconseguir els meus objectius”, deia a batzegades Poux. En el seu discurs, també va fer referència a un gran “error”, com va ser deixar el circuit professional quan només tenia 20 anys. “Aquest error l’he pogut compensar competint pel meu país”, va afegir. També el va compensar dedicant-se a formar joves jugadors. “Em sento feliç i orgullós de tot el que he aconseguit en tots aquests anys. No he sigut número 1 del món, però el fet d’haver pogut seguir la competició internacional m’ha omplert com a persona”, va declarar Poux.