L'estil genera riscos

La filosofia de joc de l’FC Andorra comporta certs riscos, sobretot, en moments complicats d’un partit. Uns perills que s’amplifiquen quan les errades es cometen davant d’un dels equips més potents d’un grup extremament igualat. Aquesta va ser la principal casuística que es va viure davant el Castelló diumenge. Els jugadors sortien capcots de Castàlia sent conscients que una aposta atractiva, un full de ruta en què mana el bon tacte de pilota, comporta arriscar i si es cometen errades davant d’un equip com l’orellut, líder i en estat de gràcia, el peatge a pagar resulta massa car. “Aquí [a Castelló] pots perdre, però tenim una filosofia de joc en què assumim un risc i això ens pot passar”, va comentar l’autor del gol tricolor, Javi Martos. “Si volem estar a dalt hem de minimitzar les errades que es cometen perquè, ara a la lliga no, però en un play-off poden resultar decisives. Hem de fer un pas endavant en maduresa i hem d’aprendre”, va afegir el central pratenc. Al minut 11 de la represa i amb l’equip asserenant-se després d’encaixar l’empat poc abans del descans, arribava la primera errada amb penalització. Una mala sortida de pilota d’Adrià Vilanova provocava el segon gol castellonenc. Muguruza recollia la mala entrega del central tricolor, dibuixava una diagonal espectacular i filtrava una passada a Rubén Díez perquè li dones la volta al marcador. “El 2 a 1 ve d’una errada molt clara, de sortida de pilota molt evitable, que no podem fer quan tenim l’equip obert i estem a prop del nostre porter. Errades així penalitzen massa”, va comentar el tècnic de l’Andorra, Gabri García, en la reflexió postpartit a Castàlia. “No havíem tingut gaires errades així, però davant d’un equip com el Castelló es paga”, va afegir. En aquest punt és quan l’equip va prendre més riscos per intentar espolsar-se el segon gol albinegre. Mantenint la filosofia, l’Andorra va augmentar un punt el seu atreviment i el Castelló va seguir generant perill. Una nova errada, la de Joan Cervós, va desencadenar en el gol de la sentència de l’equip local. Després d’una ocasió de Moha Keita, el servei d’Álvaro Campos, porter del Castelló, va ser el preludi del cop de gràcia. Martos pentinava la bola, Cervós no feia un bon control i la seva pèrdua l’aprofitava Carles Salvador per muntar un contraatac letal definit pel cop de cap terminal del pitxitxi César Díaz.