Reportatge

Mitja vida al Dakar

Jordi Ginesta afrontarà la seva 30a participació al ral·li més dur del món amb un camió d’assistència del Team Boucou. La seva primera participació va ser el 1987, i aquesta edició del 2020 estarà marcada per la incertesa de tothom pel canvi de continent.

Mitja vida al DakarDAKAR

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Força lluny queda ja l’any 1987, quan Jordi Ginesta va tenir la seva primera experiència al Dakar amb camió, en una edició en què el recorregut era entre Versalles (França) i Dakar (Senegal). Ara, 32 anys després, Ginesta està a punt d’afrontar la seva 30a participació a la cursa més dura del món als seus 60 anys (divendres vinent en farà 61), cosa que indica que ha passat mitja vida entre les dunes, la terra, i els deserts de mig planeta. El pilot recorda com va començar la primera aventura el 1987, en la que era la desena edició del Dakar, i explica que “a Camper necessitaven algú que sabés portar un camió i fos al mateix temps mecànic de motos, els vaig agradar, i des d’aquell any he estat fent la cursa amb diversos equips”. Però què té el Dakar per repetir l’experiència fins a 30 vegades? Ginesta destaca que “és una cursa que enganxa i t’ha d’agradar molt. No vas com a qualsevol cursa, és una experiència que tens al principi de l’any, i que si no la tens, sents que et falta alguna cosa”, i afegeix que “ho has de portar a dins per fer-ho cada any, sinó és impossible”. Però els de Jordi Ginesta no són un Dakar qualssevol, perquè ell no es fixa en les classificacions ni en la competició pura, sinó que fa el paper de cotxes d’assistència. “Fem el mateix traçat que a la carrera, sortim amb un número i a una hora concreta, però no mirem la posició perquè no importa. El que ens importa és acabar fins al final per poder assistir els nostres clients”, assenyala Ginesta. A més, afegeix que aquest altre Dakar el reconforta, i que “el que m’agrada és que els nostres pilots i clients estiguin al davant, i no que passi com algun cop que nosaltres hem acabat, però els nostres clients no per alguns problemes mecànics”. El que té clar és que no canvia aquest paper pel de competició. Det fet, admet que ha tingut alguna proposta per dur un camió millor i fer la cursa, però remarca que “mai m’ha interessat realment, perquè quan fas assistència omple molt, fas la mateixa cursa o més que els que es juguen la classificació perquè fas el mateix recorregut però amb un camió ple de material i parant a ajudar gent”. Ginesta ja ha competit a l’Àfrica, bressol del Dakar original, i a l’Amèrica del Sud, solució els últims anys per les amenaces de seguretat al continent africà, i ara s’estrenarà a l’Aràbia Saudita, nou emplaçament de la prova. Sobre aquesta nova seu, manfiesta que “serà una incògnita per a tothom”, però afegeix que “el traçat segur que està ben fet, tenim la gran sort i jo tinc tota la confiança en David Castera [resident al país] que s’ha encarregat de fer tot el traçat, que té molta experiència”.

FUTUR A L’AIRE

Jordi Ginesta havia explicat després de l’últim Dakar que aquest seria el darrer perquè “amb 30 ja n’hi ha prou”. Ara, però, explica que “si m’agrada aquesta edició seguiré, i si no, acabaré el 2020”, i es mostra força crític i assegura que “no em fa gaire il·lusió anar a un país com aquest, i aquesta no és la mentalitat que hi havia quan jo vaig començar, per exemple, perquè el Dakar aportava molts diners a l’Àfrica i després va passar a ser un negoci total”.

tracking