L'FC Andorra camina ferm per la zona noble (1-0)

Sempre fidel a la seva essència i convertint Prada de Moles en terreny minat per a qualsevol rival, l’FC Andorra va tenir-ne prou amb una fogonada de Moha Keita abans de l’interludi per sotmetre l’Olot i mantenir-se a la zona noble de la categoria. Les necessitats al perfil esquerre van obligar Gabri a reclutar Jilmar, acabat de sortir d’una lesió i proposar un 3-4-3 amb pilota i un 4-3-3 per defensar, amb Martos realitzant dobles funcions. L’Olot va sortir a discutir la possessió a l’equip tricolor i Kilian Grant, ja al minut 4, hauria pogut fer esclatar pels aires el partit que Gabri i Jorquera tenien al cap, però al davanter català se li va apagar el llum davant de Ratti, que va estar providencial. Faltaven dents a l’Andorra per culminar el que eren només intencions i es dedicava a tocar amb paciència amb l’Olot tapant qualsevol esquerda. Sense Forgas, l’equip no té una referència clara que ataqui l’espai, el joc de Casadesús actuant de fals 9 és més estàtic i amb problemes en la línia de passada, el grup es va entregar al desequilibri de Moha i Musa per anar progressant lentament. Els extrems africans són dos futbolistes referencials en aquest equip, de vegades massa anàrquics i barrocs, però quan enfilen amb seguretat són determinants. En una de les seves punyents fuetades, Moha es va perfilar fins a embocar Ballesté, que va aconseguir refredar la que semblava la millor opció tricolor del primer acte. Una falta lateral articulada per Bover i que es va passejar sense trobar contacte en un garbuix de cames va ser el preludi del gol. L’omnipresent Moha Keita, en un xut escorat al primer pal després de recollir un servei de cantonada de Riverola, va fer l’únic brindis del matí abans d’anar a vestidors (1-0). Un gol psicològic i que l’Olot no va semblar acusar a la represa. El seu tècnic, Raúl Garrido, exjugador tricolor a la temporada 97-98, va introduir un canvi de dibuix, passant a jugar amb quatre defenses, amb la voluntat de fer un pas endavant i tenir més la pilota. Només tornar de vestidors Rubén Bover, sol i en una posició privilegiada, no va encertar a definir una assistència de Musa Sidibé. El mateix 22 tricolor va provar Ballesté amb un xut col·locat amb rosca que el porter català va treure amb una mà espectacular al minut 57 de partit. Aquí es va ficar ja l'Andorra definitivament en camp contrari per buscar la sentència. Les pèrdues de l’Olot i les transicions ràpides de l’equip tricolor semblaven inclinar definitivament el camp i permetre assegurar un partit marcat pels bioritmes del grup de Gabri. L’Andorra va conviure amb la pilota i va interpretar a la perfecció amb Bover, Riverola i Rai Marchán sense emetre senyals d’incomoditat. A falta de 7 minuts pel final, Gabri va decidir agitar la banqueta i donar l’alternativa a Adri Lledó per augmentar la possessió de la bola i el control de la situació quan l’Olot ja feia alguns minuts que havia esgotat els tres canvis. “És per estar contents. Acabem la primera volta amb 34 punts i invictes a Prada de Moles. Una victòria molt important i aconseguida amb la nostra filosofia habitual” va exposar el tècnic tricolor en la seva reflexió postpartit. Tot i no arribar a patir en excés pel resultat, l’Andorra sí que va saber endurir la pell al darrer tram, assegurar sense sobresalts la setena victòria a Prada de Moles i ficar al sarró els desitjats 34 punts. Diumenge arribarà a Encamp l’Espanyol B, un dels filials amb més encanteri de la categoria, per apujar el teló de la segona volta.