L'Espanyol B trenca l'encanteri d'Encamp (0-3)

La superfície de Prada de Moles, habitualment fetitxe, va ser ahir un caramel enverinat per a l’FC Andorra. Amb algunes zones gelades, l’equip tricolor no es va saber adaptar al context i, afectats per la molèstia i superats per un gran Espanyol B, van veure com el filial blanc-i-blau amb Moha Ezzerfani, Ferran Jutglà i Nico Melamed com a balises feien saltar el feu encampadà (0-3). Més enllà de la trampa de la gespa i de la sensació que els futbolistes havien de calçar-se els botins amb fulles, l’Andorra ja va entrar destemperat al partit. Frustrats i incòmodes pels problemes generats per la falta de verticalitat, la pista ràpida va esdevenir en un maldecap insuperable per Moha Keita i Musa. Extrems punyents i escumosos, les fletxes africanes no van saber ni poder desbordar, massa encaparrats i porucs a l’hora de reptar el Torito Soria o Pujol, els laterals espanyolistes. L’Andorra no va negar el seu estil, ni la seva proposta i, potser, aquí va raure l’errada principal. No fer el pas per adaptar-se a l’estat del sintètic. Dur i impenetrable per als dos, però on l’Espanyol sí que va semblar més permeable i, sobretot, més feridor. L’equip tricolor no va ser el bloc simfònic habitual amb pilota cargolada i va quedar retratat i despullat quan l’enfrontament ja oferia massa espais. Amb aquell paisatge, els punyals blanc-i-blaus van treure ullal i van descosir la primera línia.El filial espanyolista va sortir decidit, amb pressió alta, salivant per provocar l’errada en la sortida de pilota de l’Andorra i amb un 4-1-4-1 amb Jutglà iniciant les hostilitats. Semblava obligat l’Andorra a moure’s per les zones menys afectades, com si fos un baixador, per intentar tenir presència i l’Espanyol B, amb més personalitat, discutia amb fermesa la possessió. El grup de José Aurelio Gay es llepava cada cop que robava i, després d’una passada filtrada de Pol Lozano, un extraordinari futbolista amb presència al primer equip, Ferran Jutglà aprofitava al minut 23 una assistència d’Ivan Gil, que Musa no va aconseguir rebutjar, per embocar el 0-1. El gol va asserenar i encoratjar el filial espanyolista davant d’un Andorra que va tornar a veure’s massa d’hora a contrarrellotge. Moha Ezzarfani, màxim golejador de la categoria, amb dues maniobres davant Gaffoor dins de l’àrea va opositar pel segon gol però el seu xut va fregar el pal esquerre de Ratti. Encara acomodant-se a la represa, Nico Melamed va atordir els andorrans dibuixant una diagonal superlativa i perfilat amb rosca va col·locar la bola lluny de l’abast de Ratti per fer el 0-2. Desactivats Moha Keita i Musa Sidibé i deshidratat davant el gol sense Forgas, l’Andorra va haver de fer un esforç cabdal per sostenir-se. En un parell d’arravataments, el pal va negar la diana a l’equip de Gabri. Primer Gaffoor, de cap, en un servei de falta de Riverola i uns minuts després, Casadesús, també de cap, trobava el ferro després d’una centrada de Bover. Iker Goujón i Lledó van oxigenar l’equip i l’Andorra disposava un all in de manual, ampliant el mig del camp i jugant amb defensa de tres. Amb el partit trencat i les pissarres havent saltat pels aires, l’Espanyol B va explotar els espais i primer Nico Melamed i després Ivan Gil van fer treballar Ratti. Va ser a l’ocàs, al minut 86, quan Alberto Martínez va coronar el cim amb un darrer i colpidor gol que acabava per fondre definitivament l’Andorra (0-3). La derrota fa que l’equip mantingui el lloc de play off, però que hagi d’estar condicionat. Un triomf del Barça B amb el Badalona, dimecres, el faria baixar del núvol.