Triple final per acabar amb victòria (90-89)

La millor forma de combatre la intranscendència és mantenir una fe indestructible, l’orgull i l’ambició i, sempre, saber trobar el millor al·licient possible. Aquest era signar la primera victòria al top-16 de l’Eurocup, i acomiadar la competició al Poliesportiu amb una picada d’ullet. Un arravatament que va emmarcar Clevin Hannah amb un triple a falta de dos segons per al final que va gravar el 90-89 amb el qual el MoraBanc es va regalar en el darrer crit a la bombonera en cita continental. Descarrilat del Top 16 al Martín Carpena, amb Musli fora de combat per un refredat i amb Llovet i Diagne encara delmats, el joc interior del MoraBanc semblava destinat a fer hores extres. Invocat Moussa davant la necessitat i disposat a encendre l’afició i sacsejar el vesper quan es necessita, el senegalès va fer 15 punts i va valorar 20 crèdits. Va proposar dos pivots baixos de sortida el tècnic del Joventut, Carles Durán, per fer patir Diagne, amb Morgan i Kanter. Llovet va liderar l’efervescència tricolor en el segon tram de la mànega, curtcircuitada amb un Kemen Prepelic –10 punts– disposat a no concedir cap engruna. El primer acte, amb el MoraBanc intacte des del tir lliure (6 de 6), es va tancar amb una igualtat regnant i amb la intenció i l’energia tricolor intentant anul·lar la necessitat i obligació del Joventut. La Penya ensenyava múscul des del triple amb 6 dianes de 7 intents i trobava ombra i avantatge en un primer parcial que va ser un festival anotador (24-26). Jelinek, amb tres triples consecutius, va donar la benvinguda al segon quart (33-28) i va obligar l’equip verd-i-negre a mantenir l’eficàcia des de fora al trobar poques esquerdes per dins. L’intercanvi de cops i les alternatives es van mantenir fins a l’interludi, tot i que la validació de l’instant replay d’una antiesportiva al Joventut va permetre al MoraBanc agafar 5 punts d’aire. Un coixí eixugat pels badalonins, que trobaven també algun passadís per dins i treien petroli d’un darrer tram amb certs desajustos i poc encert (47-48). Deu punts, 8 de consecutius, amb dos triples, de Walker van destapar la represa i el moment en què el grup de Navarro va assolir el fins aleshores màxim avantatge (59-50). La relativa comoditat en el marcador va fer que els tricolors es comencessin a ennuvolar i, malgrat els despropòsits, el Joventut gairebé li tornava el parcial (59-58). L’equip s’ennuegava en atac, seleccionava malament els llançaments i tot plegat amenaçava a fer reviure la Penya (70-71), penjant d’un fil a l’Eurocup. Al tram final del duel, no va saber el MoraBanc jugar ni gestionar de la millor manera les urgències de l’equip verd-i-negre, tenallat per la responsabilitat però capaç de repuntar en terreny enfangat (77-82). La darrera esbufegada va ser terminal, un últim minut etern resolt amb taquicàrdia, pel canell i el cor de Hannah. Un fermall just i necessari per a un equip, l’andorrà, que té molt més bàsquet del que indiquen els guarismes.