L'FC Andorra no encerta a trobar sortida (2-1)

Emet la sensació l’FC Andorra de nedar a contracorrent. De trepitjar per un terreny enfangat on abans només veia prats de gespa fresca. Se li fan alpins aspectes que, en plena voràgine de confiança i subidón a la primera volta del curs, sabia gestionar amb celeritat i destresa. L’Andorra d’ara grinyola, l’acompanya una torçada de gest constant i mostra massa les costures. El Vila-real B va ser superior en els trams de partit en què sabia que podia ferir i no va tenir pietat dels dubtes, mínims, que va destapar l’equip tricolor per ajusticiar la seva parcel·la i sumar la cinquena victòria consecutiva (2-1). Unes badades de concentració que Gabri va saber identificar en reconèixer el seu origen; el nerviosisme i la manca de confiança general en no trobar la sortida d’un laberint que dura ja sis partits, tot el que es porta de segona volta de campionat. Aquesta versió arnada de l’equip tricolor té, però, arestes brillants. Ratti, novament decisiu amb intervencions que van poder fer descarrilar abans d’hora el grup de Gabri, Andrés García, un sostenidor incansable que va estar a totes les disputes i Ernest Forgas, que va segellar la novena diana de la temporada i que resulta evident que de la seva inspiració i aportació pengen bona part de les aspiracions de l’equip. El Vila-real B va destapar el partit ofegant la sortida de pilota de l’Andorra amb una presió coordinada i asfixiant. Als tricolors els costava sortir i quan ho feien la transició no era fluida com per evitar que el filial groguet es cosís sense dificultats. Mujica va recollir una assistència llunyana per treure petroli davant la sortida de Ratti i obrir el marcador (1-0). Amb els puntes del Vila-real B com a fletxes, l’assetjament era seriós i aquí va ser quan el porter andorrà es va fer gran i va refredar fins a tres ocasions molt clares dels de Miguel Álvarez. Fregant la mitja hora, l’Andorra va guanyar en presència i va començar a ser imperatiu amb avisos de Forgas i Iker. Abans de l’interludi, Ernest dibuixava el seu moviment a l’espai per tal que Musa telegrafiés una pilota filtrada a la caixa que el 9 tricolor va embocar amb un xut creuat amb l’esquerra (1-1). Quan l’Andorra semblava més sencer i amb el partit relativament controlat, Sergio Lozano va anotar el segon gol del filial groguet amb una fuetada seca amb l’esquerra (2-1). Als darrers 20 minuts, Gabri va deixar anar les brides i amb Casadesús i Moha i una defensa de tres, l’equip tricolor va acabar a pit descobert i sense teixits. Intencions insuficients davant d’un filial avesat i amb futbolistes de molta qualitat. La maduresa té a veure amb no allunyar-se dels problemes i l’Andorra no s’escaqueja ni té pinta que ho vagi a fer. Al Mini Estadi de Vila-real no va defallir, no va renunciar a la pilota ni a l’empat, però que l’equip s’hagi despenjat del play-off no l’ha de desviar del veritable objectiu.