La Batllia imposa 8 mesos condicionals a Junior per la puntada al cap a Richy

Junior Kobon ha estat condemnat aquest matí a 8 mesos de presó condicional en el judici que s'ha celebrat a la Batllia després de ser detingut per haver agredit amb una puntada al cap a Richy Hurtado, jugador de l'Atlètic Escaldes. El futbolista de la UE Engordany arrestat diumenge per la policia després de l'agressió s'ha mostrat penedit pels fets des del moment que va declarar davant els agents i ha reconegut en la vista per ordenança penal, un judici ràpid, que va perdre els papers, segons ha explicat el seu advocat. La fiscalia demanava inicialment 15 mesos condicionals i la petició de l'advocat de Junior ha estat de 3 mesos. La pena té un termini de suspensió de quatre anys.

L'agressió a la Borda Mateu ha motivat la compareixença del secretari general de la Federació Andorrana de Futbol (FAF), David Rodrigo, aquesta tarda on ha "lamentat i condemnat els fets de manera rotunda perquè són unes imatges que fan mal al cor". Rodrigo s'ha mostrat satisfet per la millora de Richy, que és "l'únic positiu de tot això" i ha volgut lloar "l'actitud dels clubs per buscar una solució als fets", mentre que no s'ha volgut pronunciar sobre la possible sanció que el Comité de Competició imposi a Junior en la reunió de demà.

La versió de la víctima

Encara masegat per les ferides a la templa i acabant de pair el lamentable incident, Richy Hurtado va rebre el Diari al seu domicili. El futbolista de l’Atlètic Escaldes no amaga l’emoció mentre parla i no encerta a entendre com un company de professió va cometre una agressió tan brutal. Amb certs tics provocats per la molèstia de les ferides, diferents traus i un gran hematoma al costat de l’ull, el jugador assegurava com un mantra que “només desitjo que això no torni a passar”.

Es fa complicat entendre el que ha passat.

No m’explico com un company de professió pot arribar a fer quelcom així. A més, no ens coneixíem d’abans, no havíem tingut cap enganxada durant el partit i, de fet, va ser la primera acció on coincidim els dos. És una jugada fortuïta, acostumo a anar fort al xoc i li dono amb el braç per guanyar la posició. Caiem els dos a terra i a partir d’aquell instant ja no recordo res.

Res més?

Estic tirat a la gespa i recordo pensar “m’he fet mal, suposo que serà falta, li demanaré perdó”, però la següent imatge que em ve és al vestidor. Estava amb el físio de l’equip, Mario, que em donava plantofades a la cara per reanimar-me, demanant que despertés i no m’adormís. Va ser només un flaix perquè ja prenc consciència a l’ambulància i allà va ser pitjor.

Entenc que perquè et vas adonar del que havia passat.

No, encara no. Estava groggy i vaig notar que no hi veia amb l’ull esquerre. Començo a plorar i a dir que no hi veig, que no hi veig, i em van haver de tran­quil·litzar i a dir-me que tot estava bé i no em preocupés. El següent que recordo és ja al llit, a l’habitació de l’hospital, i és allà quan m’expliquen tot el que ha passat. Els meus companys de pis i d’equip [Nico i Gastón] han estat tota la nit amb mi i han estat un suport molt important.

Com ha passat la nit?

No gaire bé. He dormit una hora i poc perquè estava molt marejat i sentia molèsties per les contusions i a la mandíbula. Ha estat una de les pitjors nits de la meva vida. A més, portava anestèsia pels punts i tenint mitja cara adormida es fa difícil descansar. Només puc menjar líquid o qualsevol cosa que no sigui gaire sòlida.

El món del futbol s’ha bolcat amb vostè.

El capità de l’Engordany, Valentin Spano, va venir a veure’m a l’hospital, a interessar-se i a donar-me ànims. També directius del club i molta gent m’ha transmès el seu suport.

Guarda rancor a Junior?

No guardo rancor a ningú i si ve a demanar-me perdó l’acceptaré, sempre que sigui de cor. A mi no em serveix un perdó que sigui per a l’any que ve fer el mateix. No el vull titllar de mala persona, d’assassí, d’agressor o alguna cosa així, però sí que desitjo que això no li passi a ningú més. M’agradaria que, a partir d’ara, es prenguin mesures dràstiques per què no torni a passar. M’agradaria, ara que m’ha passat això i que he d’estar un temps menjant sopes, almenys que ell pagui pel que ha fet. Intentaré que així sigui, esportivament i econòmicament.

El jugador hauria de tenir una sanció severa?

No vull entrar ara en debats de què li hauria de caure, el temps que hauria d’estar sense jugar o involucrar el seu club. No tinc absolutament res en contra de l’Engordany i espero que la UEFA no el sancioni. És un club amic on tinc moltes amistats, no li desit­jo cap mal però vull que aquest noi [Junior] pagui i algú se n’ha de fer responsable. No sé quina sanció li pot caure, però espero que sigui un càstig exemplar.

S’ha posat Junior en contacte amb vostè?

Ha estat detingut i tinc molts missatges a les xarxes socials que encara no he respost, però, no, no m’ha trucat ni m’ha enviat cap missatge ni m’ha demanat perdó. Ara mateix jo no em sentiria amb forces, d’aquí a un any, a tornar-me a enfrontar amb ell en un partit. Em faria por que em tornés a passar el mateix o, fins i tot, quelcom pitjor, perquè al cap i a la fi he tingut sort.

Què ha estat el més dur?

A banda de la por i el perill d’haver pogut perdre l’ull o quelcom pitjor, el més dur és veure com pot passar això en un esport col·lectiu com el futbol. Sortim al camp amb una bandera que diu RespectAND i sempre es parla de fair play o el say no to racism i diumenge no es va respectar res d’això. I, és clar, la meva parella i els meus familiars, que es van espantar moltíssim.

Has arribat a veure la jugada?

Encara no i, la veritat, és que ho vull fer. M’han dit que es veu com em va pegar i ho volia seguir fent quan estava inconscient. Em sembla molt greu i espero que a partit d’ara es pugui mantenir el cap fred, ser conscient que això és un esport sa i molt bonic.