La sort s'alia a Alacant amb l'FC Andorra (0-0)

En un partit en què semblava l’Hèrcules tenir la deessa fortuna picant-li l’ullet, l’FC Andorra va escurar un punt patit i treballat al Rico Pérez. Miguel Bañuz es va reivindicar en la seva primera titularitat i, a banda d’aturar un penal abans de l’interludi, va refredar fins a cinc ocasions capitals dels alacantins, que portaven la pitjor de les intencions. Erigit en el malson dels poc afilats davanters de l’Hèrcules, Bañuz es va anar fent gran fins a carregar en els seus guants bona part del mèrit de l’equip en l’onzè partit del curs que acaba en taules. L’Andorra es va presentar al Rico Pérez amb una proposta reconeguda, amb la filosofia de sempre, amb l’ideari habitual, però amb un emplatat diferent i amb alguns condiments nous. Va sacsejar Castro l’equip des de l’inici i va sorprendre amb tres variants, a banda del relleu sota pals. Va asseure Forgas, va apostar per Iker sol en punta i va donar la seva primera titularitat a Adri Lledó, soldat de la seva confiança i que sota les ordres del tècnic asturià es va destapar i llicenciar a l’Horta. El dibuix, un 3-4-2-1, en fase ofensiva i en construcció. Amb les brides de l’equip que ha de lluitar contra les seves pretensions i a contracorrent, l’Hèrcules porta a sobre el jou de la permanència quan és un bloc confeccionat per lluitar a la zona noble. Les necessitats i les urgències van fer de l’equip alacantí, un equip erràtic que, sortosament, no va agraïr les concessions de l’Andorra. Una errada de Gaffoor va deixar sol Benja, que es va trobar el mur de Bañuz. Poc després era Bessone qui no encertava en una cessió a Bover dins de l’àrea i Alfaro va fer empassar saliva a la banqueta tricolor. L’Andorra li donava conversa i peixet a la pilota però s’instal·lava en camp contrari amb massa dificultat. A la tornada de vestidors, l’FC Andorra va treure ullal i després d’una assistència telegrafiada per Bover, Musa Sidibé es va plantar sol davant Falcón però va estavellar la pilota al cos del porter alacantí. L’Hèrcules va captar el missatge un cop desxifrats els dubtes en la sortida de pilota dels andorrans. Castro canviava la referència ofensiva i va donar rodet a Forgas a les primeres pedalades del segon acte. L’Andorra es quedava amb 10 per expulsió amb doble groga de Musa al minut 52 i les respostes semblaven abandonar el recinte herculí. L’equip d’Antonio Moreno va començar a encaixonar l’Andorra i el partit se li va fer alpí a l’equip de Nacho Castro. L’entrada de Casadesús va donar més folre a l’atac dels tricolors, que seguien traient aigua i a Forgas se li va fer de nit al minut 67 quan no va poder resoldre una escomesa que s’havia fabricat ell sol. De nou sense aliats, el davanter va retorçar la jugada fins al punt de ser tancat hermèticament per la saga alacantina i quedar-se sense cobertura. Poc després, Bañuz, de nou, va anul·lar la vaselina amb la qual Nikos Vergos volia vacunar els tricolors després d’aprofitar una indecisió de Bessone. Ja sense pissarra, Moha Keita va agafar el relleu de Riverola, però, amb 10 gairebé tota la segona part, i Forgas fent la de Carrasco a Basilea, semblava l’Andorra demanar la redenció i signar amb sang un empat, tant celebrat com terapèutic.